Ara llegint
Assecant figues per poder-ne menjar durant l’hivern

Assecant figues per poder-ne menjar durant l’hivern

Les acaballes de l’estiu són l’època de la plena de la collita de figues, una de les fruites més arrelades a la gastronomia mediterrània ja des de l’antiguitat que ha arribat fins al segle XXI en un perfecte estat de pervivència tant als mercats com a les llars illenques.

Durant generacions la figa ha estat un dels puntals bàsics de l’alimentació balear gràcies en part a la seva versatilitat -que permet tant menjar-la fresca com seca- com per l’abundància de producció de fruits un cop arriba la plena producció -que es sol donar entre els mesos d’agost i que es pot allargar fins ben entrada la tardor-.

La tècnica d’assecament tradicional que encara perviu a dia d’avui a la nostra comunitat, representa la tècnica perfecta per poder conservar aquesta fruita durant molt de temps, sempre emprant tècniques i materials que la saviesa popular ha fet arribar fins als nostres dies.

És el cas del procés emprat per una parella de bunyolins que continuen seguint les pautes de generacions a l’hora de collir, preparar i conservar tan preuat fruit. Ambdós posseeixen una finca a la zona de Son Serra d’aquest municipi on fa gairebé quaranta anys sembraren una sèrie de figueres que els permeten continuar amb el costum tan nostrat d’assecar figues.

Un pagès, observant les figues madures a una figuera. (Foto: G.Puig)

Un dels aspectes a tenir més present a l’hora de collir -i sobretot assecar figues- és la importància que té el fet que tant a l’arbre com al sequer, la figa no tolera gens bé els efectes de la pluja. No debades és durant el mes d’agost i principis de setembre -abans que comencin els ruixats- quan s’inicia la plena de la recollida de figues i apareixen en escena els sequers -artilugis de forma variada on assecar les figues-.

Tradicionalment aquests sequers estaven fets a base de canyissos, tot i que actualment és més usual emprar estructures fetes amb filferro de malla petita per la seva maniobrabilitat i facilitat de maneig; bàsicament perquè qui es dedica a aquesta tasca sol ser gent jubilada que disposa de temps lliure i paciència per tenir cura d’una tècnica senzilla però amb unes normes a respectar.

Difícil de manejar

Per les característiques pròpies de la figa -una fruita sensible al mal maneig i de pell molt fina- cal actuar amb molta cura tant a l’hora de collir-les com a l’hora de manejar-les. Per tant cal depositar-les amb cura en un paner i evitar que se n’hi acumulin en excés per por d’aixafar-les.

Un cop collides, s’han d’obrir per la meitat i s’han de col·locar sobre el sequer on depenent de la calor -si en fa molta amb quatre o cinc dies serà suficient- s’iniciarà el procés d’assecament. Durant aquesta etapa cal vigilar que les figues no es banyin en cap moment ni per pluja ni per serena per tal d’evitar una humitat que podria podrir-les; per la qual cosa és convenient cada vespre posar-les a cobert. S’ha de tenir ben present que quan més grossa sigui la figa més es torbarà a eixugar, per tant convé fer els sequers de figues de mida semblants per tal d’afavorir l’assecament general.

Els ingredients necessaris per conservar adequadament les figues. (Foto: G.Puig)

És important, també, controlar la presència del papalló que podria deixar ous a l’interior de la figa i malbaratar-la.

Un cop les figues ja són eixutes, s’ha de procedir a acopar-les, és a dir, cloure les figues per la part molsosa, després d’haver-les obertes des del capoll fins a l’ull un cop ja assecades.

Una vegada acopades, s’ha de posar aigua en un ribell i rentar els acops en aigua-sal, sempre vigilant que no es badin. Un cop remolcades en l’aigua-sal, s’han de col·locar en una llauna de forn i enfornar perquè s’eixuguin sempre vigilant que no es torrin. Aquest sistema fa que les figues obtengudes s’anomenin figues forneres.

Un cop s’han tret del forn és quan s’han de col·locar en un caixó de fusta per conservar-les -és el que se’n diu, encaixonar-, tot i que antigament hi havia qui les conservava en alfàbies de vidre. Prèviament, el cul i les parets del caixó s’han d’haver folrat amb fulles verdes de figuera i s’hi van col·locant les figues fent sostres i esquitxant-les amb una mescla amb aigua i anissat de tant en tant,  incorporant entre les figues brotets de romaní sec -ja que en verd és tòxic-, fonoll i llavoretes d’anís. Convé pitjar-les ben fermament perquè no hi quedin bosses d’aire. Finalment, s’han de tapar les figues amb més fulles de figuera ruixades d’aigua-sal perquè els insectes no hi vagin.

El fet d’emprar l’aigua-sal i les herbes aromàtiques actua com a conservant natural de les figues. Per poder gaudir al màxim d’aquesta recepta convé deixar passar com a mínim un mes abans de consumir-les; tenint sempre present que quan més temps passi, més bones i assaborides seran.

Aquest senzill mètode de conservació de les figues assecades garantí durant generacions el poder comptar amb fruita seca durant les llargues jornades d’hivern quan la fruita fresca escassejava. Contràriament al que passa avui en dia quan les figues seques s’han convertit en tot un producte gourmet cada cop més valorat per les noves tendències culinàries. No hi ha temps que no torni!

#Foravilaverd

Les figues, assecant-se al sol. (Foto: G.Puig)

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt