Ara llegint
El malbaratament alimentari baixa un 14% durant la pandèmia

El malbaratament alimentari baixa un 14% durant la pandèmia

El director general de la Indústria Alimentària, José Miguel Herrero, ha presentat en roda de premsa virtual, les estadístiques del malbaratament d’aliments de les llars espanyoles de l’any 2019, així com un avanç de dades de l’estudi sobre els aliments malbaratats en la indústria i la gran distribució, tots dos elaborats pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

Pel que fa a la dada en llars, es constata un lleuger augment de l’1% en el malbaratament d’aliments pel que fa a 2018, però molt inferior a l’augment de l’8,9% que es va registrar el 2018 en referència a l’any anterior. Per al director general, 2019 suposa un any d’estabilitat del desperdici, amb un creixement moderat que convida a l’optimisme.

En canvi, durant el temps d’Estat d’Alarma el malbaratament alimentari es va reduir fins a un 14% respecte de les setmanes anteriors.

Així mateix, el director general ha presentat un avanç de dades de l’estudi sobre malbaratament alimentari a la indústria i la gran distribució a Espanya 2018, elaborat pel MAPA en col·laboració amb l’Associació de fabricants i distribuïdors.

Segons ell, el 2019 es varen llançar a les escombraries 1.352.000 de kg/l. d’aliments i begudes (un 4,7% dels aliments que comprem), dels quals 1.146 milions corresponen a productes sense elaborar i 206 milions a plats cuinats. En comparació amb el 2018, s’han desaprofitat més productes sense elaborar (principalment fruites, hortalisses i verdures), però ha baixat el malbaratament de plats cuinats (en major mesura llegums, sopes, cremes i purés, i plats de carn i arròs).

A prop de 8 de cada 10 llars espanyoles es reconeix desaprofitar aliments, on destaquen les llars familiars amb parelles de fins a 49 anys, amb fills petits o d’edat mitjana. Per la seva banda, no malgasten aliments les llars de parelles joves sense fills o les persones retirades.

El factor de la renda

La renda és un altre factor que influeix en el malbaratament alimentari, de tal manera que les famílies de classe baixa i mitjana-baixa són les que menys malgasten, mentre que les classes de nivell socioeconòmic més alt gestionen pitjor els aliments a la llar.

Herrero ha assenyalat que les dades han millorat durant el confinament ocasionat per la crisi sanitària de la COVID-19, ja que durant aquestes setmanes (del 16 de març al 21 de juny) s’ha reduït fins a un 14% el malbaratament d’aliments, en comparació amb les mateixes setmanes de l’any anterior.

Segons es desprèn d’aquest estudi, les empreses espanyoles de la indústria alimentària estan cada vegada més conscienciades de l’impacte que suposa en termes econòmics, socials i mediambientals, el malbaratament d’aliments, i la necessitat de frenar-lo.

Així, prop d’un 71% disposa d’una estratègica interna definida per lluitar contra el malbaratament alimentari, un 61% promou bones pràctiques destinades a la prevenció o reducció en origen de el malbaratament, i un 51% promou accions conjuntes amb els seus proveïdors per reduir-lo.

Així mateix, l’enquesta assenyala que els principals motius per a la generació d’el malbaratament són els problemes relacionats amb la qualitat del producte, les minves de producció i les avaries en la maquinària. Precisament, els controls exhaustius dels processos i maquinària per eliminar ineficiències, juntament amb la formació i conscienciació dels empleats són les pràctiques més habituals de lluita contra el malbaratament.

La pandèmia

D’altra banda, l’estudi analitza així mateix les actuacions de les empreses de l’alimentació en relació amb la pandèmia de la COVID-19, especialment les relacionades amb la donació dels seus excedents alimentaris.

En aquest marc, un 80,4% de les empreses té un acord de col·laboració estable per a la donació dels seus excedents alimentaris. A més, un 73,2% assegura que la donació que realitzen ha augmentat durant la crisi sanitària. Un 53,6% de les empreses afirma que continuarà amb l’actual nivell de donacions d’acord comenci a superar-se la pandèmia, mentre que un 42,9% de sosté que reduirà l’actual nivell.

Conscient de la importància de lluitar contra el malbaratament alimentari i el seu impacte sobre el medi ambient, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va posar en marxa el 2013 l’Estratègia “Més aliment, menys malbaratament”.

Aquesta Estratègia es desenvolupa a través de vuit àrees d’actuació, amb l’objectiu de generar coneixement, formar i sensibilitzar la societat, fomentar bones pràctiques en l’ús dels aliments, impulsar la col·laboració entre agents i aconseguir acords sectorials.

En aquest marc, una de les primeres actuacions resideix en quantificar el malbaratament, per al que s’impulsen dos estudis. D’una banda, el Panell de quantificació de el malbaratament alimentari a les llars espanyoles recull, des de 2015, les dades relatives a l’volum d’aliments que llencem a les escombraries, tant abans de cuinar-los com ja elaborats.

Anàlisi exhaustiu

I per conèixer el malbaratament en les empreses de l’alimentació, el Ministeri ha realitzat un estudi en el qual s’han analitzat un total de 75 empreses de la indústria i la transformació d’aliments, i quinze companyies líders de la distribució que representen al voltant del 80% de quota de mercat de país.

Conscient de la importància de frenar el malbaratament d’aliments, l’Assemblea General de les Nacions Unides ha designat el 29 de setembre com a Dia Internacional de la Pèrdua i el Rebuig d’Aliments, per reconèixer el paper fonamental de la producció sostenible d’aliments a la promoció de la seguretat alimentària i la nutrició.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt