El rave, el millor acompanyant dels plats hivernencs

Les pluges i l’arribada del temps pròpiament hivernenc propicien l’aparició d’alguns elements que indiquen ben a les clares que l’època més freda de l’any és a les portes. A les nostres contrades aquests elements es caracteritzen per la sobtada aparició de paraigües i impermeables, així com per la presència en les senalles provinents de mercats i botigues d’una arrel de color rosada i llargues fulles que servirà d’acompanyament als aguiats i plats més tradicionals d’aquesta època. Aquesta arrel no és altre que el rave.

El rave, també conegut com ràvec (Raphanus sativus), és una planta pertanyent a la família de les crucíferes que, tot i poder ser consumida i conreada al llarg de tot l’any, a la nostra comunitat acostuma a ser consumida durant l’hivern, essent un digne acompanyant dels plats més típicament hivernencs com són les sopes, l’arròs brut i els aguiats.

El rave no és més que una arrel grossa, sucosa i amb un lleu toc de coentor que ja era consumida pels antics egipcis, ja que a les piràmides de Keops s’han trobat inscripcions que donen fe d’aquest coneixement i de la importància d’aquest conreu en aquesta civilització. Igualment passa amb la cultura xinesa, on el rave és conegut des de temps immemorials.

Una de les peculiaritats que presenta el conreu del rave és que es tracta d’una planta que no requereix de gaires complicacions per al seu creixement. Tradicionalment, la sembra del rave sol començar a partir de la Mare de Déu d’Agost (15 d’agost) i es pot allargar fins als mesos d’octubre i novembre. Aquesta sembra es sol realitzar directament a partir de la llavor, que una vegada germinada necessita d’una bona aclarida per garantir el seu correcte desenvolupament. En un total de vuit setmanes a partir de la data de la sembra ja es poden començar a recollir els raves.

La sembra del rave es sol fer en fileres i després de la germinació convé eliminar una part de les plantes germinades de manera que quedin uns cinc centímetres entre plantes. En el cas de les varietats de cicle més llarg s’ha d’augmentar la distància entre plantes fins als deu o vint centímetres, ja que si la densitat de plantes és massa elevada, els raves no creixeran adequadament i seran molt petits. Generalment, es sol sembrar un solc cada dues setmanes per obtenir així una collita contínua.

Conreu intercalar

Sovint es sol sembrar el rave com a conreu intercalar, al llarg de quasi tot l’any, i pel seu cicle tan curt no és susceptible de ser adobat. Com que es tracta d’un cultiu molt curt no presenta incompatibilitats importants amb altres vegetals. Tot i això, s’associa bé amb l’enciam i el pèsol i és preferible evitar associacions amb verdures de la mateixa família com la col, la col-i-flor i el nap.

Degut a la rapidesa d’aquest cultiu, es sol fer quasi tot l’any (malgrat que a la nostra comunitat vagi associat al consum hivernenc) sempre que no hi hagi perill de gelades molt fortes. Durant l’hivern la durada del cultiu serà més llarga que a la primavera i l’estiu

Per a un òptim creixement el rave prefereix els climes temperats i sòls lleugers i equilibrats exposats al sol. Malgrat tot és una planta que no vol aigua engorgada i sí ser regada amb regularitat.

Una planta bianual

El rave és una planta bianual, és durant el segon any quan floreix i fructifica, tot i que és en el primer any que desenvolupa la seva característica arrel grossa comestible.

Les fulles del rave estan disposades en roseta i són lobulades, de forma arrodonida i d’un color verd groguenc. Per la seva banda, l’arrel pot presentar diverses formes que van de rectangular estreta a obtriangular estreta, essent la punta la zona més estreta.

Les dimensions d’aquesta planta variaran en funció de les condicions del conreu, però solen fer entre 35 i 45 centímetres de llarg i entre cinc i set centímetres d’amplària. L’arrel no presenta una tonalitat uniforme sinó que és bicolor. La part superior és més violada i la zona inferior és de color rosa; essent el seu interior de color blanc.

Per al seu consum en el moment òptim de maduresa un rave ha de ser compacte, recte, llis i gros. Per tant s’han d’evitar els raves que presentin un aspecte flonjo -la cultura popular aconsella clavar l’ungla a un rave abans d’adquirir-lo ja que si l’ungla es clava fent renou i constatant la duresa de la pell aquest és bo, però si l’ungla topa amb una carn tova convé descartar-lo ja que no es troba en el seu millor moment.

També convé que el rave no tengui clivells, ni faci renou de buit, ja que aquest serà un símptoma que la planta ha romàs massa temps enterrada. Per altra banda convé que el rave no hagi patit un excés de calor durant el seu creixement ja que aquest fet li aportarà un excés de coentor.

Baixa aportació calòrica

Gràcies al seu alt contingut en aigua, el rave gaudeix d’una baixa aportació calòrica, fet que el converteix en un ingredient ideal en dietes per disminuir de pes. Igualment, el consum de rave suposa per al cos humà una important aportació de vitamina C -amb les seves conseqüents accions antioxidant i beneficioses per a la formació de glòbuls vermells, dents i ossos- fibra, potassi i iode.

També són ben conegudes les propietats diürètiques del rave, així com la idoneïtat d’aquest vegetal per a les afeccions respiratòries, ja que és mucolític, expectorant i antibiòtic.

Per la seva banda, la cultura popular atribueix propietats diürètiques i antiescorbútiques al consum de rave, i és té per cert que la seva ingestió ajuda a esvair els símptomes d’indigestió, així com les flatulències.

Raves i ravenets

Hi ha diverses varietats de raves, tot i que a casa nostra les més conegudes són la d’hivern –el rave pròpiament dit- i la d’estiu -coneguda com ravenet. Aquestes varietats es solen distingir o bé pel seu color -vermell, groc, vermell i blanc o negre- o bé pel seu cicle de cultiu -cicle curt, d’estiu-tardor, d’hivern.

A l’arc mediterrani, les més usuals són: la de cicle curt -ravenets- que són varietats que es poden collir quatre setmanes després de la sembra i que es poden sembrar tot l’any sempre que no hi hagi glaçades fortes, donant com a fruit un tubercle petit i arrodonit; i la varietat d’estiu-tardor -rave pròpiament dit- que forma tubercles més grossos i allargats, on el cicle de conreu és més llarg.

Tant uns com els altres es solen consumir en cru acompanyant plats calents -posem per cas, la paella en el cas dels ravenets i plats de cullera en el cas del rave- o bé en amanides; però també es poden incorporar a sopes de verdures en el cas de les varietats d’hivern. Curiosament, les fulles també poden ser utilitzades gastronòmicament, bé substituint els espinacs en el cas d’una truita o bé incorporant-les en un plat de verdura cuita o purés de verdures.