Excecallar arbres

Podar o exsecallar els arbres i arbusts (tallar les branques que sobren, i si és el cas, quan ja han donat el fruits de la temporada; abans que no comencin a sortir els primers brots de la primavera) és un dels processos més importants dels nostres pagesos, ja que si es fa correctament incrementa el rendiment d’aquests, donant inclús més fruits i de més qualitat, servint també percontrolar la seva forma, alçada i grandària, sens malmetre’ls.

S’ha de tenir en compte al tallar (tant amb el xorrac, com el motor de tallar, o les tisores d’exsecallar) que l’arbre no pot cicatritzar la ferida, simplement la compartimenta englobant-la dins l’arbre per a sempre. Per tant com més gran es fa el tall més mal li queda a l’arbre.

És molt important establir una estructura forta. La base estructural del futur arbre s’ha de feren la fase juvenil, ja que seran els fonaments de l’arbre madur, i de forma general l’exsecallada s’ha de fer sempre dins el quart minvant, tallant totes les branques mortes i malaltes, conservant les branques més bones, tallant la resta per damunt un brot lateral.

Després de l’exsecallada que hem fet aquestes setmanes passades als ametllers i albercoquers, ara encara estem a temps d’exsecallar els avellaners, garrovers, castanyers, codonyers, figueres, nesprers, caquis, pereres, pomeres, melicotoners (de desembre a març), arboceres, murteres (de febrer a març); i ben aviat les oliveres (de febrer a abril), tarongers (de març a juny), llorers (març, abril, setembre i octubre), xiprers (abril, maig, setembre i octubre), cirerers (juliol i agost), llimoneres (maig a juny), noguers (octubre i novembre), pruneres (agost a novembre).

Genèricament, i d’acord amb la saviesa popular, transmesa antigament de pares a fills, els arbres que floreixen dins l’estiu i la tardor es poden podar a finals d’hivern, i els que floreixen des d’ara i dins la primavera, després d’haver fruitat.

Agricultura familiar.

Els petits agricultors, els pagesos, són els que realment ens alimenten, contribuint al mateix temps a un desenvolupament rural sostenible. Aquesta agricultura que podríem anomenar molt bé familiar rescata aliments tradicionals, contribuint a la protecció de la biodiversitat agrícola i a l’ús sostenible dels recursos naturals.

Tant a Mallorca com a països en desenvolupament, o a països desenvolupats, l’agricultura familiar és la forma predominant d’agricultura en la producció, estant lligada, de manera indissociable, a la seguretat alimentària, rescatant els aliments tradicionals, contribuint a una dieta equilibrada i dinamitzant les economies locals, augmentant el seu benestar.

Tenir cura d’un hort, qui té un hort té un tresor, comporta una sèrie d’activitats que són terapèutiques en molts d’aspectes, sobretot dins els àmbits emocionals i físics.
Està completament demostrat que treballar l’hort desestressa, i és curatiu; i per els més majors els dona anys de vida i els seus anys adquireixen una raó de ser. És una activitat molt recomanable per a tots, inclosos col•lectius en risc d’exclusió social per diversos motius. Les solucions a alguns problemes de salut, com l’insomni, tantes vegades relacionats amb problemes psicològics i emocionals, troben en l’horticultura a un dels seus millors aliats.

Recta final del febrer.

Per Sant Valentí floreix el romaní, diu la saviesa popular, i efectivament aquests dies estan florint, a tota pastilla, els nostres medicinals (maldecaps i migranyes, entre moltes altres coses) i encisadors romanins (el romaní,a qui no en té, l’amor fa venir, i a qui en té, l’hi fa fugir).

Dijous passat era Dijous Llarder, o Jarder, inici del carnaval, rues i ruetes infantils d’aquests dies, amb un costumari gastronòmic molt especial, amb les saboroses ensaïmades amb carabassat i sobrassada, abans del començament de la dura quaresma i dels emblemàtics picalsals.