La rosa mística, una flor que sí fa estiu

L’estiu és -després de la primavera- l’època de l’any on més es nota l’esplendor d’horts i jardins. En els horts es nota per la profusió d’hortalisses i verdures que s’hi conreen i hi creixen, mentre que als jardins aquesta esplendor es fa manifesta a través de la multitud de flors que troben en l’època estiuenca el seu moment de floració.

Són aquestes flors les anomenades “adoradores del sol” ja que necessiten de l’astre rei per poder desenvolupar-se amb exuberància; aquestes flors elegeixen els mesos més calorosos de l’any per donar el més bo d’elles i solen omplir jardins, balcons i horts d’una varietat de colors que enlluernen a tot aquell que s’atreveix a desafiar les hores de sol per gaudir d’un espectacle cromàtic sense precedents.

Són vàries les espècies de flors que aprofiten l’estiu per florir amb majestuositat, però d’entre aquestes cal destacar la zínnia tant per l’espectacularitat de la seva floració com per l’àmplia gamma de colors que és capaç d’aportar.

Flor de paper

La zínnia, més coneguda popularment a la nostra comunitat com rosa mística o flor de paper, és una de les plantes de temporada més usuals als jardins de la nostra contrada, i no tan sols als jardins, sinó també als horts ja que molts de pagesos solen sembrar una parada d’aquesta planta vora els solcs de tomatigueres o albergineres per alternar el vessant més prosaic -l’alimentari- amb un altre de més espiritual -la bellesa que aporten les flors d’aquesta espècie.

La zínnia és una planta que creix de manera espontània a Amèrica -sobretot a Amèrica central i del sud- on hi ha més de vint espècies diferents d’anuals, vivaces i subarbusts, tot i que la varietat més coneguda és la Zinnia elegans, originària de Mèxic. Aquesta planta deu el seu nom a l’anatomista i botànic alemany Johann Gottfried Zinn (1727-1759); curiosament aquesta espècie fou introduïda a Europa a través d’Anglaterra l’any 1796 gràcies a un botànic espanyol que regalà llavors a la nora del director dels Jardins de Kew. La resposta a aquest experiment fou tan espectacular que l’espècie conquistà els jardins del continent europeu en molts pocs anys, convertint-se des de llavors en una planta de temporada inel.ludible en qualsevol jardí.

Un dels aspectes a tenir més presents a l’hora de cultivar roses místiques és el seu ràpid creixement, element indispensable en la seva ràpida expansió a nivell continental. La rosa mística és una planta anual de la família de les compostes que es caracteritza per reproduir-se a través de llavors i pel seu creixement.

La multiplicació d’aquesta espècie es fa per llavors al llarg de la primavera -sempre tenint present que és una planta poc amant del fred- i mitjançant la tècnica de l’elaboració de planters. Perquè germini correctament la temperatura ha d’estar entre els 21 i els 23 graus; si és així, sol germinar als set dies de la seva sembra.

Tot i que és una planta que no requereix grans complicacions per al seu conreu, un dels moments més delicats és el del seu transplantament a la terra des del planter, ja que és un vegetal que té les arrels molt sensibles i convé anar molt alerta a fer-les malbé. Gràcies a un ràpid creixement en condicions òptimes, sol florir entre cinquanta o seixanta dies després de la seva sembra.

La zínnia és una planta herbàcia que es sol caracteritzar per comptar amb una tija llarga -sovint pot arribar als 50 centímetres d’alçada-, buida i delicada -d’aquí que sovint hagi de menester el suport d’estaques per mantenir-se erecta i que el vent sigui un dels seus pitjors enemics-; a més d’unes fulles ovalades, oposades, aspres i de color verd que sovint poden estar cobertes de petits pèls. A més, aquestes tiges són molt sensibles al podriment i per aquest motiu es recomana anar molt alerta a l’hora de regar-les -sempre per baix- i no banyar ni les fulles ni les tiges, sempre que sigui possible.

La floració

Però on la zínnia excel.leix és en la seva floració, que destaca per una gran varietat de colors -roses, taronges, grocs…-, pràcticament tota la paleta de colors a excepció dels colors blau, negre i marró. Es tracta de flors solitàries que es divideix en dos grups: les plenes amb una forma gairebé rodona i les senzilles o buides que consten d’un botó central envoltat de pètals vellutats. Aquestes flors solen constar de capítols grans -de fins a 18 centímetres de diàmetre- que recorden a les flors de les dàlies.

L’època de floració de les zínnies va des del començament de l’estiu fins a l’arribada de la tardor, aportant una floració abundant i molt acolorida, fet que provoca que sigui una de les espècies que més atrau les papallones.

Malgrat la seva vistositat, es recomana tallar les flors musties per afavorir un correcte creixement de la planta i una contínua floració; aquestes flor passades s’han de tallar el més avall possible abans de l’encreuament amb una altra tija, ja que amb aquesta mesura es permet un correcte creixement d’aquest vegetal.

Tot i que la rosa mística sigui una planta que no requereixi de grans dificultats per al seu correcte creixement, n’hi ha una d’indispensable: és una planta que vol molt de sol per créixer amb frondositat, tot i que també tolera zones de mitja ombra. També requereix d’un sòl ben drenat i ric en nutirents; és important que la terra estigui ben treballada i enriquida amb matèries orgàniques com turba o fems. Pel que fa al clima -ja hem dit que no tolera les gelades- s’adapta a la perfecció al continental, l’atlàntic, el mediterrani i el tropical.

Per gaudir d’unes bones zínnies, és convenient regar-les cada dos o tres dies i creixen millor amb la terra sempre humida, però sense engorgaments.

Les tiges erectes i el seu cromatisme esplendorós fan de la rosa mísitca una de les flor ideals per assecar, Per dur a terme aquest procés convé tallar les flors en un dia ennuvolat i al voltants del migdia, quan no hi hagi restes ni de pluja ni de rosada.

Un cop tallades convé eliminar les fulles del terç inferior de la tija i les que es trobin en mal estat; seguidament haurem de fer rams d’entre cinc i deu flors i disposar-les escalonadament, per finalment penjar-les cap per avall en un lloc obscur però ventilat per evitar que agafin fongs i afavorir que s’assequin degudament. Durant aquest procés convé que no els toqui el sol ja que d’aquesta manera s’evita que els colors brillants es facin malbé.

La rosa mística és la reina de les flors d’estiu, i contràriament al que expressa la dita “Una flor no fa estiu”, aquesta flor sí que és un clar exponent del que la natura és capaç d’oferir-nos fins i tot durant l’etapa més calorosa de l’any.

Aquesta flor esdevé per aquesta raó, una flor que sí que fa estiu i que a més ens aporta tota la vitalitat i magnetisme que aquesta etapa de l’any és capaç d’oferir en una contrada com la nostra.