Així es relacionen els humans amb el medi ambient (amb les xarxes socials pel mig)
Un estudi recent liderat per investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, UIB-CSIC) explora el potencial d’utilitzar les dades que ofereixen les xarxes socials per comprendre els serveis ecosistèmics culturals (beneficis no materials que les persones reben de la naturalesa) i les interaccions entre les persones i els ecosistemes.
Aquesta metodologia nova avalua aquests serveis mitjançant l’aplicació d’anàlisi de xarxes, com un sistema connectat d’elements relacionats, als grups d’etiquetes associades a les publicacions en xarxes socials. Per validar aquesta metodologia, l’anàlisi d’etiquetes és comparat amb l’anàlisi de contingut fotogràfic, una metodologia tradicional en l’estudi de xarxes socials.
L’anàlisi de dades de xarxes socials s’ha convertit en una eina prometedora per avaluar els serveis ecosistèmics culturals. La majoria dels estudis s’han centrat en l’ús d’una única plataforma de xarxes socials i en l’anàlisi del seu contingut fotogràfic per avaluar la percepció que la societat té de la naturalesa.
Aquest estudi s’ha dut a terme analitzant dades d’Instagram i de Twitter en tres àrees d’estudi icòniques: la Gran Barrera de Corall, les illes Galápagos i l’illa de Pasqua.
Els resultats indiquen que l’estudi d’etiquetes aplicant la teoria de grafs proporciona informació addicional respecte de l’anàlisi de contingut fotogràfic, ja que aquesta teoria permet identificar el discurs emergent en les publicacions relacionades amb una àrea natural. Aquest discurs emergent inclou no solament les principals activitats realitzades pels usuaris, o les espècies i paisatges valorades, sinó també les emocions i els sentiments que les persones vinculen a aquestes àrees. A més, l’aplicació de la teoria de grafs contribueix a reduir el biaix de l’intèrpret associat a les anàlisis de contingut fotogràfic, ja que es basa en les etiquetes proporcionades pels usuaris.
L’estudi també destaca la importància de considerar dades de diferents plataformes de xarxes socials, ja que el tipus d’usuaris i la informació que ofereixen aquestes plataformes poden mostrar atributs diferents dels serveis ecosistèmics culturals. Per exemple, Instagram es considera una xarxa de sentiments positius i d’activitats recreatives, mentre que Twitter destaca pel seu discurs més crític.
La senzillesa i els temps relativament curts de processament informàtic converteixen aquesta metodologia en rendible i apta per ser aplicada a grans escales geogràfiques. Aquest avantatge ha estat provat en un estudi global, liderat pel mateix grup d’investigadors (actualment, en revisió), en què l’anàlisi dels missatges d’Instagram associats a 14 zones maritimocostaneres protegides en totes les regions biogeogràfiques del món ha permès identificar la variabilitat d’activitats, valors i sentiments que les persones relacionen amb cadascuna d’aquestes àrees. Aquesta informació és de gran utilitat per a la gestió i conservació de les àrees, ja que detalla els usos, preferències i sentiments de cada àrea natural.
Aquest tipus de recerca que utilitza les dades de les xarxes socials justifica, malgrat les seves limitacions, per què la naturalesa és important per a les persones. Els serveis ecosistèmics culturals van més enllà del que solen valorar els científics i economistes, i desafien la societat a pensar més profundament sobre els beneficis de la naturalesa.
Conèixer les preferències de turistes i visitants, i els tipus de serveis ecosistèmics culturals que les persones obtenen en un lloc pot ser útil per als administradors de parcs i recursos naturals, conservacionistes i legisladors.