Arranca el procediment per atorgar més protecció a l’Illa de l’Aire
En el Butlletí oficial de les Illes Balears (BOIB) s’ha publicat, aquest dijous, l’anunci d’inici del tràmit d’informació pública del procediment per aprovar el Pla de gestió Natura 2000 de l’Illa de l’Aire i declarar Zones Especials de Conservació (ZEC) determinats Llocs d’Importància Comunitària (LIC) de les Illes Balears.
Els espais inclosos en el Pla de gestió son l’Illa de l’Aire (LIC i ZEPA) i l’Àrea marina Punta Prima-Illa de l’Aire (LIC) que, en total, ocupen una superfície de 1.384,41 ha.
Una gran part d’aquest LIC anomenat Punta Prima – Illa de l’Aire és, des de l’any 2019, també Reserva Marina. Tota aquesta àrea marina està integrada, a més, dins de la ZEPA anomenada Espai Marí del Sud-est de Menorca declarada pel Govern Central l’any 2014.
Aquest pla de gestió pretén regular els usos i activitats que es duen a terme als espais Xarxa Natura 2000 de competència autonòmica, així com també establir les principals actuacions de gestió que s’hi han de dur a terme en els propers anys. L’aprovació del pla permetrà que tota l’illa de l’Aire i l’espai marí que l’envolta passi a ser declarat Zona d’Especial Conservació (ZEC), culminant així un llarg procés de protecció de tota aquesta zona que ha de garantir la conservació en un estat favorable dels hàbitats i de les espècies que hi habiten.
L’illa de l’aire és un enclavament important per a moltes espècies d’ocells migradors. Les principals amenaces per a les espècies nidificants com la Gavina corsa (Larus audouinii) són les molèsties que es produeixen durant el període de reproducció i la introducció d’espècies al·lòctones.
La qualitat i importància de l’Àrea marina Punta Prima-Illa de l’Aire es basa en la presència d’hàbitats com les praderies de Posidònia (Posidonion oceanicae). En relació a les espècies, destaca la presència de la tortuga babaua (Caretta caretta) i el dofí mular (Tursiops truncatus). També és destacable la presència de praderies o herbassars de Cymodocea nodosa, boscos de Cystoseira ssp. i fons de Maërl. La sobrepesca i el fondeig d’embarcacions d’esbarjo són les principals amenaces per a aquests hàbitats.
El Pla considera que l’ús turístic i recreatiu d’aquests espais son potencialment compatibles amb la conservació sempre que es duguin a terme accions encaminades al foment del coneixement dels valors naturals, la sensibilització cap a la conservació i la limitació d’accés a àrees amb hàbitats fràgils o singulars i espècies sensibles.
Entre les actuacions previstes, destaca l’establiment d’un camp de boies ecològiques a la zona de l’embarcador de l’Illa de l’Aire, el qual ja compta amb finançament per part del Fons posidònia. Està prevista, també, la millora de la cartografia d’hàbitats i espècies; la instal·lació d’elements de senyalització i interpretació dels valors naturals de l’espai; l’acordonament del camí d’accés al far; l’eliminació de la fauna i flora al·lòctona a l’illot; i el foment de les activitats d’educació ambiental, entre moltes altres mesures.
Pel que fa a les normes que estableix el pla, destaca la zonificació dels fondejos amb l’establiment de zones de fondeig prohibit (fons ocupats per comunitats de posidònia, maërl i/o coraligen, i algueró); una zona de fondeig regulat, localitzada a l’entorn de l’embarcador; i zones de fondeig permès, les quals coincideixen amb els fons d’arena i roca lliures d’aquests comunitats.
La regulació del sobrevol amb aeronaus, l’ús d’altaveus, o la presència d’animals domèstics són altres dels aspectes que el pla també regula. Pel que fa a la pesca, el pla únicament estableix el temps màxim de calada de les xarxes de tresmall sobre fons de maërl el qual queda limitat a 24 hores. Finalment la prohibició de la caça en tot l’àmbit terrestre de l’illot és també una mesura inclosa en el pla i que ha estat insistentment demandada per la comunitat científica.