Ara llegint
El 50% de les tintoreres tenen ferides associades a l’activitat pesquera

El 50% de les tintoreres tenen ferides associades a l’activitat pesquera

Els taurons, com ara les tintoreres, tenen un paper essencial per a la bona salut dels ecosistemes marins i asseguren l’equilibri de la cadena alimentària. La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa ha declarat les tintoreres espècie en perill a la Mediterrània. Malgrat això, la legislació espanyola no les considera una espècie protegida. De fet, Espanya és el principal importador i exportador de taurons de la Mediterrània. Amb la denominació de caella, la carn de tintorera i de solraig es pot trobar al menú de molts restaurants i a la secció de congelats dels supermercats.

Segons un comunicat emès avui per la Universitat de les Illes Balears, des de l’any 2017 la doctora Ana María Abril, professora associada del Departament de Biologia d’aquesta universitat, participa en un projecte de recerca de l’Associació Shark Med, dirigit pel doctor Eric Clua, de la Universitat de Perpinyà Via Domitia, que té com a objectiu proporcionar dades científiques per promoure el desenvolupament sostenible de les activitats que afecten més la conservació dels esquals a les illes Balears.

En el marc d’aquest projecte, s’han enregistrat més de 1.600 hores en vídeo en catorze campanyes realitzades entre 2017 i febrer de 2020 en aigües de Mallorca, Menorca i del parc nacional maritimoterrestre de Cabrera. De mitjana, en cada campanya s’aconseguiren cinc dies d’enregistrament ininterromput gràcies a l’ús d’un dispositiu de vídeo submarí remot amb esquer (BRUV) desenvolupat per l’equip investigador. Aquest sistema es basa en l’ús d’una taula de surf que inclou un sistema d’enregistrament en vídeo subaquàtic de llarga durada connectat a una font d’energia solar.

Fruit d’aquestes campanyes d’observació detectaren deu tintoreres d’entre 1,2 i 2,5 metres de longitud i d’ambdós gèneres (quatre femelles i sis mascles). D’aquestes, cinc exemplars arrossegaven hams amb sedal o xarxes que els dificultaven l’alimentació.

Recentment, al mes de maig de 2020, els investigadors feren una campanya al port de Sóller. Hi detectaren quatre exemplars més de tintorera, que també presentaven hams i, fins i tot, n’hi havia un que tenia la mandíbula rompuda, segurament per l’activitat pesquera. En aquesta darrera campanya, el dispositiu BRUV fou modificat de manera que permetia la visualització en línia a temps real.

Els investigadors que han participat en aquest estudi consideren que la pesca amb palangre de superfície és la principal causa de mort de les tintoreres i d’altres espècies de taurons, que moltes vegades són capturats accidentalment. Per això, proposen la implementació de mesures per reduir la mortalitat dels taurons, com ara l’ús d’hams de baix impacte o l’extracció dels hams als exemplars que han estat capturats i tornar-los a la mar sense hams ni xarxes. 

Atès que encara no disposen d’informació suficient sobre el volum de captures de taurons per part de la flota de palangre a la Mediterrània, els investigadors consideren que caldria millorar el coneixement que es té sobre l’activitat de la flota pesquera i la presència de taurons. Aquesta informació seria clau per establir restriccions espaciotemporals per garantir la conservació d’aquestes espècies. Amb aquest objectiu, els investigadors continuaran el projecte durant el període 2020-21 a l’arxipèlag balear amb la col·laboració de Save the Med Foundation a Mallorca, de la productora Paleàrtica Films a Menorca, l’Associació Vellmarí a Eivissa i Formentera, i el suport de la Fundació Marilles.

«En algunes destinacions turístiques, com ara les Maldives o el Carib, la presència de taurons és un atractiu per a l’economia local. Pensam que a les illes Balears es podrien replicar algunes iniciatives semblants, però això requereix un programa sòlid de recerca i de protecció d’aquestes espècies. Les polítiques de reactivació econòmica han de posar la mar en el centre i entendre que la conservació és clau per a la prosperitat de les illes Balears», assegura Ana María Abril, professora associada del Departament de Biologia de la UIB.

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt