Ara llegint
El jardí botànic de Lluc. Plantes medicinals i aromàtiques en el cor de la Tramuntana

El jardí botànic de Lluc. Plantes medicinals i aromàtiques en el cor de la Tramuntana

El passat mes d’abril va morir Macià Ripoll, el germà dels Missioners dels Sagrats Cors que va dedicat tota la seva vida al santuari i, dins ell, al Jardí Botànic que es troba obert al públic. FORA VILA VERD va publicar l’any 2015 un reportatge dedicat a la immensa labor d’aquest religiós i expert botànic, que reproduïm a continuació en homenatge a la seva persona i en motiu del seu recent traspàs.

En el cor de la Serra de Tramuntana, des de fa més de sis segles, el santuari de Lluc és un dels llocs més emblemàtics de l’espiritualitat de Mallorca. Un dels símbols és l’Escolania de Lluc, nins i nines vestits amb sotana blava que estudien dins les dependències del santuari i que per mitjà de la música connecten les seves veus per pregar i lloar la Moreneta de Mallorca. Si pujam a Lluc podem escoltar cada dia la Salve a la Mare de Déu que canten els nins i nines cantores dins la basílica a les 13:15 hores. Les primeres notícies que se’n tenen de l’Escolania de Blauets de Lluc (l’entitat musical més antiga de Mallorca i la segona més antiga d’Espanya després de la de Montserrat) daten de 1485.

Lluc, ubicat actualment en el terme municipal d’Escorca, representa l’essència de la religiositat mallorquina, no tan sols pels costums i tradicions, sinó també per la màgia de la seva paraula: és el bosc sagrat illenc, un pulmó natural de la nostra terra.

El topònim Escorca figura en el Llibre del repartiment de Mallorca (1232) com “Axcorca”, una de les alqueries més importants de la muntanya illenca després de la Conquesta. Encara que només Lluc i sa Calobra presenten una estructura tímida urbana, Lluc (475 metres) és indiscutiblement el nucli més important i així ho confirmen tant els nombrosos visitants i turistes que tradicionalment ha tengut el santuari com la presència de la Casa de la Vila i altres establiments i serveis.

És en aquest sentit que la comunitat de missioners dels Sagrats Cors creà l’any 1956 un dels espais més importants del municipi llucà: el jardí botànic que avui visitarem de la mà del germà Macià. Recordem que quatre anys abans la comunitat havia inaugurat el prestigiós museu de Lluc.

Com bé indica el germà Macià Ripoll, nascut a Esporles, missioner dels Sagrats Cors i responsable del jardí botànic, Escorca és sens dubte un lloc privilegiat pel que fa a la flora i la vegetació. L’altura de les seves muntanyes, l’elevada pluviositat i les fonts proporcionen un medi idoni per a l’establiment d’un jardí botànic.

L’ampliació més important que ha patit el jardí botànic de Lluc va esdevenir entre els anys 1993 i 2001, quan un bon grapat d’antics blavets dirigits pel germà Macià configuraren un entorn únic a Mallorca amb més de 200 varietats de plantes de la nostra terra. El germà Macià ens explica en la nostra visita una àrea dedicada a les plantes aromàtiques i medicinals pròpies de Mallorca, una mostra dels arbres fruiters més antics de la nostra illa, sobretot a les possessions de muntanya.

Demanam al germà Macià més informació sobre l’esplet de possessions del terme d’Escorca, ja que dins elles hi ha una representació variada de les tipologies d’arbres més típics mallorquins. Ens comenta que la rusticitat i la senzillesa de les seves construccions és una nota característica d’una possessions que el germà Macià té dins el seu cap com un vertader diccionari: entre el santuari i les terres de Pollença trobam Mortitx i Mortitxet, Femenia Vell i Femenia Nou, Mossa i Mosset, Binifaldó, Menut i Son Alzines.

L’itinerari que el visitant pot realitzar per l’interior de l’extens jardí mediterrani. (Fotos: J. Serra)

Podríem seguir el camí de possessions que Lluc inspira, però ho podem deixar per un altre reportatge. A continuació, el germà Macià ens cita davant un bust del pare Francesc Bonafè Barceló, missioner dels Sagrats Cors (Biniamar (Selva) 1908 – 1994), obrat el 2009 i que serva la figura del poeta, folklorista i botànic.

El germà Macià ens explica que la seva figura va ser molt important a Mallorca per molts motius, però n’hi ha un que destaca per damunt de la resta: la publicació de la seva obra de més de 1.600 pàgines titulada “Flora de Mallorca” (1977 – 1980) editada en quatre volums. Aquesta llarga i dilatada investigació del pare Bonafè catapultà la importància del jardí botànic de Lluc, un jardí que té la particularitat més orogràfica d’estar situat a més de 500 metres d’altitud.

Antigament l’espai botànic estava reservat a la comunitat religiosa fundada pel pare Joaquim Rosselló i tot just enguany celebra el seu 125è aniversari de la fundació. La majoria de plantes eren silvestres pel fet del clima: eren espècies adaptades a les pluges i el fred de l’hivern i les temperatures més caloroses de l’estiu.

No debades, tal i com apunta el germà Macià Ripoll, aquest espai satisfeia les necessitats espirituals i de retir de la comunitat, era un espai de pau i de contacte amb la natura, tant important com l’esperit actual de l’encíclica del papa Francesc I, “Laudato Si”.

L’ecologia és un dels àmbits més importants que la Humanitat ha de cuidar: el medi ambient és essencial per a crear les condicions mínimes de vida a la Terra. El jardí botànic de Lluc, més enllà de cuidar i conservar les plantes aromàtiques més característiques de Mallorca, és un referent per a l’ecosistema llucà.

Seguim la nostra visita de la mà del germà Macià. L’itinerari que farem serà el següent: Llac Negre, Llac Verd, l’Estepar, Llac del Teix (on podem veure granotets), Torrent dels Alocs, les Penyes Seques, la Canaleta, Font de ses Gerres, el Molinet, Font de la Roca, l’Alzinar, les Penyes de l’Àguila, la Caseta del Bosc, Plantes Medicinals, el Torrent dels Ferrerets, la Garriga, la Boixeda, el Pinar, i en el Camí del Bosc de Muntanya ens trobarem amb el jardiner. Un cop hem passat el Bosc de Muntanya arribam al Gorg Blau (amb els seus peixets i tot), l’Hivernacle, l’Arboretum, el Pinsapo i els gorgs que ens duen cap a la sortida.

Li demanam si el jardí botànic era font d’estudis fa uns anys o si encara ho segueix sent. Respon que ara menys. L’època d’esplendor fou la dècada dels anys vuitanta pel fet que era l’únic jardí botànic reconegut a Mallorca i qualsevol estudiant que es volgués aproximar a la botànica havia de passar per Lluc.

Actualment, el germà Macià, juntament amb una sèrie de col·laboradors, treballa diàriament amb més de 200 varietats de plantes de tota la nostra comunitat autònoma. És un treball rigorós, de filigrana podríem dir, però sobretot d’estimació i valoració d’una de les nostres senyes d’identitat.

Seguim l’itinerari que ens marca el recorregut i podem observar una explosió visual fantàstica que passa pels nostres ulls, com un tapís màgic i verd que aplega plantes autòctones, herbes aromàtiques i medicinals, arbres de diferents boscos del món, plantes ornamentals i arbres mediterranis.

El germà Macià ens apunta que aquests darrers anys han servit per impulsar una part del jardí botànic anomenada Arboreto dedicat essencialment a la plantació d’arbres autòctons de la Península Ibèrica i de diverses parts del món.

No obstant això, el jardí botànic es distingeix per tenir una zona que ara mateix l’estan cultivant de bell nou, dedicada a les plantes medicinals de Mallorca i arbres fruiters que són l’estampa típica de la muntanya llucana: nispros, figuera, noguer, codonyer, etcètera.

El jardí botànic de Lluc és un lloc idíl.lic per estar en contacte amb la natura i observar les varietats més peculiars que la seva oferta natural ens ofereix. És perfectament un espai de repòs i de meditació on podem desconnectar i carregar piles llegint un bon llibre o escoltant música assegut en els bancs de fusta que hi ha en tot el recorregut.

Actualment a Mallorca no només a Lluc podem visitar una extensa oferta de jardins botànics, malgrat que el del santuari sigui el degà de la nostra illa. Si voleu conèixer de primera mà les plantes més importants i més curioses que tenim al nostre voltant tant sols basta que vos adreceu a Botanicactus de Ses Salines, el Jardí del Bisbe a Palma (2000), els Jardins d’Alfàbia a Sóller, els Jardins de Son Berga Nou a Palma o el Jardí Botànic de Sóller.

Cireres del Jardí Botànic de Lluc. (Foto: J. Serra)

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt