Disminució dràstica de la població de llebres

El Servei de Caça i Pesca Fluvial ha analitzat amb caràcter provisional i d’urgència les dades obtingudes en els censos postreproductors de llebre d’aquesta primavera i estiu, i s’ha detectat una baixada dràstica i sobtada de la població. El factor determinant d’aquesta situació és l’alta incidència de la mixomatosi en aquesta espècie, per la qual cosa el Consell considera necessari prendre mesures immediates.

Els índex que indiquen l’abundància de l’espècie per quilòmetre (conegut com a IKA) és de 0,72 el 2020, mentre que l’any 2018 fou de 2,01. 

Davant aquestes dades, la Direcció Insular de Cooperació Local i Caça ha convocat una sessió extraordinària del Consell de Caça per aquest dilluns dia 14 de setembre, per tal de modificar l’ordre de vedes i disminuir la pressió cinegètica sobre la llebre. 

La mixomatosi en llebres

El factor determinant en la caiguda dràstica de la població de l’espècie és la mixomatosi. Es tracta d’una malaltia infecciosa vírica que ha afectat típicament els conills i que, des de 2018, s’ha detectat en llebres. De fet, el primer exemplar de llebre amb mixomatosi a Mallorca va ser descobert per la Societat de Caçadors de Santanyí a finals de 2018. 

Precisament, la tasca sobre el territori del col·lectiu caçador ha estat clau per a detectar i fer el seguiment d’aquesta malaltia. De fet, des de les entitats i associacions cinegètiques també s’ha mostrat una percepció negativa de la situació (en línia amb les dades) i una gran preocupació pel futur de l’espècie.

Cal remarcar que la transmissió de la malaltia a l’ésser humà no és possible en cap cas.

Durant l’any passat, en col·laboració amb SEMILLA i el Servei de Ramaderia-Sanitat Animal del Govern balear, s’analitzaren mostres obtingudes a tota l’illa, que confirmaren casos positius a cada comarca sanitària (Palma, Inca, Campos, Manacor i sa Pobla). Alhora, el Servei de Caça del Consell de Mallorca realitza el seguiment epidemiològic de la mixomatosi en la llebre, una tasca emmarcada dins el programa MixoLepus del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.  

Atès que la població mallorquina de llebre era de les més elevades de l’estat (amb més de 3 exemplars per 10 hectàrees a les comarques idònies per a l’espècie) i que tenia una taxa de creixement molt bona, l’escenari no era del tot pessimista. No obstant això, la malaltia va evolucionar durant 2019 i la incidència actual és molt elevada. 

Com a conseqüència, la població romanent queda malmesa. A la vegada, la llebre, a diferència del conill, no està preparada per conviure-hi. 

També cal esmentar que el confinament decretat per mor de la pandèmia de la covid-19 no ha permès que el col·lectiu caçador accedís en temps de veda als vedats i terrenys cinegètics per fer les tasques agrícoles beneficioses per a les espècies (sembres, col·locació d’aigua, control de predadors, etc.). Aquesta manca de gestió ha tengut efectes negatius també en altres espècies, sobretot al Pla de Mallorca. 

Imatges: Servei de Casça i Pesca Fluvial CIM.