La moda d’amuntegar pedres al medi natural en perjudica la flora i la fauna

Fer caramulls de pedres és una pràctica associada al turisme de naturalesa, apareix reflectida en fotografies difoses a través de les xarxes socials i de cada vegada està més estesa a tot el món. Té unes conseqüències, però, perjudicials per a la biodiversitat. Així ho assegura un equip internacional amb participació d’investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), que adverteix que amuntegar pedres perjudica diverses espècies animals i vegetals, algunes de les quals estan en perill d’extinció.

En un article publicat a la revista científica Human-Wildlife Interactions, els científics assenyalen que aquests monticles han aparegut en un bon nombre d’àrees protegides. A Espanya, n’han trobat al Parc Nacional del Teide (Tenerife) i al de Cabrera (Illes Balears), i a moltes altres àrees naturals, com el Parc Natural de Sa Dragonera i el Parc Natural de Ses Salines.

Segons els científics, aquestes estructures modifiquen l’hàbitat d’espècies animals i vegetals, que usen roques com a refugi o que depenen de les condicions de microclima associades. Les pedres aïllades creen condicions especials de temperatura i humitat que són clau per a espècies com ara insectes, caragols i aranyes, i la disposició de les pedres influeix en la dinàmica entre depredadors i preses o entre competidors.

Efectes perjudicials

«Aquesta nefasta pràctica té un impacte principalment preocupant en àrees àrides, en les quals aquestes condicions microclimàtiques són primordials per a les espècies que es refugien sota les pedres. A més, erosionen el sòl i provoquen danys a la vegetació. Per aquesta raó, moure, llevar o rompre aquestes pedres pot causar un desequilibri en l’ecosistema», afirma la investigadora de l’IMEDEA (UIB-CSIC) Anna Traveset.

Els científics descriuen l’impacte potencial d’aquesta pràctica i assenyalen algunes àrees en les quals n’han confirmat efectes perjudicials sobre la biota. A l’illa de Madeira (Portugal), l’alteració de l’hàbitat associada a la construcció de monticles de roques és una amenaça per a diverses espècies endèmiques amb distribucions molt petites, com ara la molsa Riccia atlantica, que està «en perill crític», segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa. Les sargantanes endèmiques de Madeira (Teira dugesii) o les de les Balears (Podarcis lilfordi i Podarcis pytiusensis), depenen d’aquestes roques per refugiar-se, així com també altres espècies d’invertebrats també endèmics.

«Hi ha diverses espècies que depenen d’aquestes pedres com a refugi i, per tant, demanam a qualsevol persona que visiti àrees sensibles per a la conservació de la naturalesa que no mogui les pedres. Que segueixi les indicacions i intenti reduir el seu impacte al màxim. No és fàcil anticipar les conseqüències que activitats aparentment innòcues, com la formació d’aquests monticles de pedres, poden tenir en àrees amb espècies sensibles i amenaçades», adverteix Traveset.