La UIB adverteix de l’impacte de l’aigua procedent de les dessaladores sobre la posidònia

La Posidonia oceanica és una planta marina endèmica de la mar Mediterrània que té un paper essencial en els ecosistemes marins. Les praderies d’aquesta espècie només prosperen de manera adequada en aigües netes i sanes, és a dir, en zones amb bona qualitat ambiental. De fet, la posidònia requereix unes condicions de qualitat de l’aigua molt estrictes per poder desenvolupar-se correctament. El ritme de creixement lent de la posidònia,en combinació amb la seva baixa capacitat de producció de llavors, la fan especialment vulnerable i en molts casos les pèrdues de biomassa poden convertir-se en irreversibles o únicament recuperables a molt llarg termini.

Un dels factors que influeixen en el desenvolupament de la posidònia és la salinitat de l’aigua. A la Mediterrània, la concentració de sals se situa entre els 35 i els 38 grams per litre d’aigua i la posidònia tolera com a màxim una salinitat de 39 grams de sals per litre. En algunes zones, però, la salinitat de l’aigua es veu alterada pels abocaments de les plantes dessaladores d’aigua marina. Aquestes aigües hipersalines poden arribar a tenir concentracions de fins a 70 grams de sals per litre, de manera que gairebé dupliquen la concentració de sals de l’aigua marina.

Un estudi multidisciplinari realitzat pel grup de recerca en Ecologia Interdisciplinària de la Universitat de les Illes Balears en col·laboració amb el grup de recerca en Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu de la UIB, que forma part del CIBEROBN, i el Consell Insular d’Eivissa ha demostrat que la posidònia es veu severament afectada per l’alliberació d’aigües hipersalines procedents de les plantes dessaladores. L’estudi s’ha publicat recentment a la prestigiosa revista Science of the Total Environment.

Estrès oxidatiu, dany cel·lular i fulles més petites

Els investigadors han utilitzat tècniques bioquímiques i biomarcadors (marcadors d’estrès oxidatiu) per determinar l’estat fisiològic de les plantes i la resposta de les cèl·lules d’aquesta planta front a la salinitat. Els resultats mostren que els marcadors d’estrès oxidatiu i dany cel·lular s’incrementen en els punts en què la salinitat de l’aigua de la mar és més elevada. També s’ha detectat una disminució de la mida de les fulles de P. oceanica de més d’un 75 per cent als punts amb una més salinitat.

Aquest estudi s’emmarca en el projecte «Avaluació per mitjà de biomarcadors dels efectes dels emissaris marins i la hipersalinització de l’aigua sobre Posidonia oceanica», dirigit pel doctor Xavier Capó. El projecte té el suport de la Càtedra de la Mar Iberostar, que forma part del compromís adquirit a través del moviment Wave of Change, mitjançant el qual el Grup Iberostar contribueix a la protecció del medi marí en el context de les seves tres línies prioritàries. Una d’aquestes línies és la millora de la salut costanera, que inclou els aspectes que afecten la salvaguarda dels hàbitats de les praderies de posidònia.