La UIB constata el retrocés de les platges de Menorca: 4’8 metres des de 1956

Les platges de Menorca varen retrocedir una mitjana de 4,8 metres entre els anys 1956 i 2015, segons un estudi publicat recentmentper investigadors de la Universitat de les Illes Balears, l’Institut Menorquí d’Estudis, l’Observatori Socioambiental de Menorca i la Societat d’Història Natural de les Illes Balears en un número especial de la revista científica Journal of Coastal Research.

A partir de l’anàlisi de les dades obtingudes d’ortofotografies de 52 platges de l’illa de Menorca, fetes entre els anys 1956 i 2015, els investigadors han pogut constatar que, al llarg d’aquest període, el retrocés anual mitjà de la línia de la costa ha estat de 0,1 metres.

Un retrocés desigual

Ara bé, els investigadors també assenyalen que aquest retrocés no ha estat igual a totes les platges ni tampoc al llarg del temps. Si és té en compte la ubicació geogràfica de les platges, l’estudi constata que les de Ponent són les que han sofert processos d’erosió més forts, amb un retrocés anual mitjà de 0,9 metres i retrocessos totals entre els 20 i els 52,7 metres. En aquesta àrea, la línia de costa de totes les platges estudiades ha retrocedit amb els anys. A les platges de Migjorn, el 84 per cent han patit erosió, amb un retrocés de 0 a 0,24 metres cada any i un retrocés total de 0 a 20 metres. A la costa de Tramuntana, el 57 per cent de les platges han patit l’erosió, amb un retrocés anual mitjà entre 0 i 0,24 metres i un retrocés total entre 0 i 10 metres. Finalment, el 100 per cent de les platges de Llevant han estat immunes a l’erosió i, al contrari, la línia de costa ha avançat entre 0,01 i 0,25 metres cada any, amb un avanç total entre 0 i 10 metres.

Les platges urbanes, les més erosionades

Independentment de la localització de les platges en una o altra zona geogràfica de l’illa (Tramuntana, Migjorn, Llevant i Ponent), les platges que han mostrat un retrocés més fort durant aquests anys són les urbanes, seguides de les platges no urbanes accessibles per als vehicles. En canvi, les que han patit un retrocés menys significatiu són les platges no urbanes a les quals només es pot arribar a peu.

La gestió de les platges dona resultats

Els autors de l’estudi també han pogut determinar dos períodes en l’evolució de la línia de costa al llarg d’aquests cinquanta-nou anys. D’una banda, l’etapa entre 1956 i 2002, que coincideix amb el desenvolupament massiu del turisme i la consolidació de les infraestructures urbanes a la costa de Menorca. Durant aquestes dècades, el retrocés mitjà de la costa assolí els 6,7 metres arreu de l’illa, amb una mitjana anual d’1,1 metres.

El segon període, entre 2002 i 2015, coincideix amb una certa estabilització de la costa i amb la posada en marxa de programes de gestió de les platges. El retrocés en aquesta etapa es va reduir fins a l’1,8 metres de mitjana i a una velocitat anual mitjana de 0,05 metres.

Les dunes són clau per a l’estabilització de les platges

Els investigadors també assenyalen un element clau per a l’estabilitat de la línia costanera: l’existència de dunes davanteres (foredunes), que són aquelles que es troben immediatament després de la platja. De fet, l’estudi constata que les platges de Menorca que han estat més estables al llarg del temps són precisament aquelles que disposen de sistemes de platja duna associats a aquestes dunes davanteres. Amb tot, la implementació de mesures de gestió orientades a la conservació d’aquestes dunes és un element essencial per a la conservació del litoral menorquí.

L’estudi s’ha fet en el marc del projecte de recerca Overtourism in Spanish Coastal Destinations. Tourism Degrowth Strategies (RTI2018-094844-B-C31), que financen el Ministeri de Ciència i Innovació, l’Agència Estatal d’Investigació i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional en el marc del Programa estatal d’R+D+I orientat als reptes de la societat.