Ara llegint
Meduses, el malson de cada estiu

Meduses, el malson de cada estiu

Quan ens trobam de ple en la temporada més calorosa de l’any i en l’època on es freqüenta més la platja i la mar, convé tenir molt present també que ens topam de ple en l’època en què les meduses -sigui pel motiu que sigui- més sovintegen aquests indrets, ocasionant més d’un malson estiuenc a molts banyistes despistats.

La picada de les meduses s’ha convertit en els darrers anys en un dels motius que més aprensió causen als amants de la mar, fet que ha provocat que siguin nombroses les iniciatives governamentals que s’hagin posat en funcionament per tal de donar informació als usuaris de platges i cales sobre els diferents tipus de meduses que hi ha a les nostres aigües, així com la manera idònia de reaccionar davant una eventual picada.

Les meduses -també conegudes a la nostra comunitat com grumers, vorms o borns- són animals invertebrats del grup dels cnidaris que es troben a tots els oceans i mars del planeta, ja sigui en les capes més superficials de l’aigua com a grans profunditats. La seva presència s’ha datat al voltant de 700 milions d’anys, presentant les espècies actuals una morfologia força semblant a les espècies fòssils.

Tot i que solen viure allunyades de la costa s’hi solen apropar duites per les diverses corrents d’aigua, sobretot durant la primavera i l’estiu, època en la que es converteixen en una autèntica plaga preocupant per als usuaris de les zones del litoral, aspecte força preocupant si tenim present que l’economia de la comunitat balear es sustenta sobre el turisme i que aquestes invasions de meduses poden tenir uns efectes molt nocius sobre aquest sector.

Tot i que la majoria d’espècies que habiten la Mediterrània no són perilloses, cada cop són més les meduses provinents d’altres indrets del planeta que s’acaben localitzant a les nostres costes, espècies que poden haver arribant des de l’Atlàntic a través de l’Estret de Gibraltar o remolcades per vaixells pesquers.

Una de les consideracions a tenir molt present referent a les meduses és que aquests invertebrats no ataquen, tan sols piquen si la nostra pell entra en contacte amb els filaments urticants que tenen en els seus tentacles. Quan les cèl.lules urticants d’aquests tentacles entren en contacte amb una presa o amb la nostra pell, els filaments surten disparats penetrant en la nostra dermis i inoculant el verí.

La composició d’aquest verí pot variar segons l’espècie, tot i que sol tenir un efecte neurotòxic, essent els efectes més habituals dolor, coïssor i inflamacions de la pell, tot depenent de l’espècie que es tracti, del lloc on ens hagi picat i de l’estat general de salut de la persona en qüestió.

Per aquest motiu, cal ressaltar també que les cèl.lules urticants de les meduses romanen actives encara que la medusa ja hagi mort, per la qual cosa convé no tocar sota cap concepte les meduses que es troben a l’arena mortes perquè són susceptibles de dur encara verí en activitat.

Estudis recents duits a terme per la Unió Europea a través del programa Jellyrisk han detectat que les meduses que enguany afecten l’àrea balear estan més grasses i són més abundants que durant els darrers tres anys. Especialment pel que respecta a l’espècie Pelagia noctulica, una de les espècies més tòxiques i urticants de la Mediterrània. Aquests estudis solen establir com una de les possibles causes d’aquest increment de meduses que enguany hagi estat un hivern amb poca pluja, ja que els anys que segueixen hiverns plujosos la presència de meduses sol ser menor.

Altres motius que poden contribuir a la proliferació de meduses a les Balears es poden trobar en l’augment de la temperatura de l’aigua -hi ha estudis que demostren que l’aigua de la Mediterrània ha augmentat 0’7 graus en els darrers 25 anys i que l’any 2050 aquest augment podria ser de 2’5 graus si no es fan activitats per posar remei a aquest fenomen-, a la desaparició de depredadors naturals de les meduses -com són les tortugues marines- i a un excés de nutrients a la mar provocat per l’increment de l’activitat humana en les zones costaneres massificades.

Amb aquests estudis la Unió Europea pretén establir mapes de risc per proliferació de meduses i fer un modelatge -tant espacial com temporal- de les dinàmiques de les diferents espècies. Igualment amb aquestes recerques es pretén posar fre a una catàstrofe mediambiental que de retruc assoliria una categoria econòmica que podria ser letal per a comunitats com la nostra que es basen en el sector serveis.

Mantenir la calma

Davant la picada d’una medusa convé mantenir la calma en la mesura del possible i seguir les següents passes: sortir de l’aigua lentament -sense moviments bruscos per evitar entrar en contacte amb altres filaments urticants-; rentar-se la ferida en aigua salada -mai en aigua dolça ja que aquesta pot rompre les cèl.lules urticants-, no gratar-se ni fregar-se la pell amb arena ni tovalloles, eliminar els tentacles si són evidents i aplicar fred mitjançant gel col.locat en una bossa de plàstic durant quinze minuts. L’aplicació de fredor -mai de manera directa sobre la picada- sol alleujar el dolor i degradar el verí. En aquest sentit no és aconsellable aplicar amoniac sobre la picada ja que pot irritar la pell; per evitar infeccions a la pell és millor aplicar un antisèptic.

Sempre que sigui possible s’ha d’identificar l’espècie per oferir informació tant als socorristes com als serveis mèdics.

En cas d’empitjorament -es pot donar el cas que hi hagi complicacions respiratòries, convulsions, febre o alteracions cardíaques- sempre es recomanable acudir al centre de salut. Cal tenir present que les persones que han estat picades per una medusa estan sensibilitzades, per tant han d’anar molt alerta a una segona picada ja que la reacció pot ser molt més severa.

Una mesura preventiva de cara a les picades de meduses seria aplicar una generosa capa de crema solar, ja que contribueix a crear una capa aïllant front els tentacles.

Malgrat l’aparent psicosi que envolta el món de les meduses i la seva frustrant aparició en les platges balears, convé tenir present que són molts els esforços que es dediquen a controlar-les i que -una vegada més- la ciència compareix veloç a l’ajuda dels humans per tal de minimitzar la seva perillositat. Tot i això, convé fer cas en tot moment als senyals que hi ha les platges i que indiquen de la presència -o no- d’aquests incòmodes invertebrats que poden girar en pocs segons una diada de vacances en un malson estiuenc.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt