Més llum per conèixer la història geològica de Mallorca
El patrimoni paleontològic de Mallorca ha estat objecte d’estudi d’investigadors de renom internacional al llarg dels darrers dos-cents anys. Malgrat això, és un registre desconegut i, alhora, vulnerable per la forta pressió antròpica i urbanística.
La tesi doctoral de Bernat Morey Colomar, defensada a la Universitat de les Illes Balears, cataloga de manera sistemàtica els llocs d’interès paleontològic de Mallorca. Documenta 1.109 llocs d’interès, el trenta per cent dels quals són aportacions noves. Fruit d’aquesta tasca, s’han catalogat al voltant de 2.000 taxons, entre els quals hi ha ossos i restes vegetals triàsics, ammonits juràssics i cretàcics; mol·luscs, restes vegetals, carbó i mamífers eocens-oligocens; esculls coral·lins miocens; mol·luscs i vertebrats endèmics miocens, pliocens i pleistocens. Gran part d’aquest patrimoni està custodiat a la Societat d’Història Natural i al Museu de Ciències Naturals de Sóller.
L’investigador, a més, ha caracteritzat i valorat els llocs d’interès paleontològic partint de factors intrínsecs (riquesa i singularitat estratigràfica i taxonòmica, extensió, potència, densitat, conservació del material) i de gestió (interès cientificohistòric, accessibilitat, vulnerabilitat, entorn rellevant, interès pedagògic o turístic). Tot ha permès dirimir quin és el patrimoni més rellevant, útil o amb més necessitat de protecció. Tot plegat ha donat lloc a una proposta de gestió individualitzada per a cada conjunt patrimonial i a un avanç en el coneixement de la història geològica de Mallorca.
Neteja i recuperació
La recerca mostra que prop d’un 45 per cent dels llocs d’interès paleontològic són ben valorats de manera intrínseca i contenen taxons significatius, però solament un 25 per cent es poden considerar útils quant a gestió. L’investigador en proposa la neteja, recuperació i estudi, la gestió i vigilància patrimonial especialitzada, i incloure’ls en figures específiques de protecció controlades per la comissió de patrimoni, a més de potenciar la capacitat didàctica i divulgativa dels llocs d’interès paleontològic útils.
L’estudi també assenyala que més del 50 per cent dels llocs d’interès paleontològic estan situats a nuclis urbanitzats i que, d’aquests, el 75 per cent estan degradats o malmesos per l’impacte de l’acció humana. L’investigador apunta que l’entorn patrimonial associat a aquest indrets n’augmenta les possibilitats de gestió. Atenent a la seva representativitat, accessibilitat, condicions d’observació, vulnerabilitat, interpretació i entorn, l’investigador ha seleccionat els llocs d’interès paleontològic que podrien ser útils des del punt de vista divulgatiu i turístic, i proposa 30 rutes patrimonials, a més d’un catàleg de centres d’interpretació des dels quals es podria donar a conèixer aquest patrimoni. Alhora, reivindica la creació d’un Museu de Ciències Naturals de titularitat pública.
La tesi doctoral de Bernat Morey fa aportacions importants per al coneixement de la història geològica de Mallorca. Així, organitza el període neogen postectònic en cicles marins/continentals segons les glaciacions antàrtiques i àrtiques, tot plegat amb el suport del registre descobert. També hi assenyala que la disposició i l’alineació dels relleus documenta la distensió de l’estructura de l’illa els darrers quinze milions d’anys, tot d’acord amb la distribució del registre fòssil estudiat.
#Foravilaverd