Reserves marines: un exemple de gestió adequada de la vida marina
El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha publicat la definició i principals trets de la política de creixement del mapa de les reserves marines.
Segons el propi Ministeri, la Xarxa de Reserves Marines d’interès pesquer conforma una sèrie d’espais naturals protegits que tenen com a principal objectiu la conservació i regeneració dels recursos pesquers autòctons. Gràcies a una adequada gestió, es contribueix a mantenir la pesca professional artesanal, al mateix temps que s’afavoreixen altres activitats sostenibles, com el busseig d’esbarjo.
Les reves marines es creen a partir de les peticions del sector artesanal
Les reserves marines són creades pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació a partir de peticions del sector artesanal i de la informació científica actualitzada, i formen la Xarxa de Reserves Marines d’Espanya. En els seus 34 anys d’existència han demostrat els bons resultats de la zonificació, els plans de gestió i la vigilància, així com la compatibilitat dels usos pesquers i d’esbarjo.
En aquest sentit, les reserves marines es configuren com un dels principals exponents de la política de Creixement Blau del Ministeri. La seva gestió s’inspira en un enfocament ecosistemàtic de la pesca, que permet les activitats pesqueres responsables, al mateix temps que es realitza un seguiment del seu hàbitat, amb el que es contribueix a un millor coneixement i la sensibilització dels ciutadans.
Les reserves marines de l’estat espanyol
En l’actualitat, la xarxa de reserves està composta per 11 espais (8 en el Mediterrani i 3 a Canàries) que ofereixen protecció a més de 103.468 hectàrees, de les quals una mica més del 10% són zones de protecció integral (sense activitats autoritzades en el seu interior). Cinc d’aquestes reserves són gestionades en exclusiva pel Ministeri, mentre que les altres sis són de gestió compartida amb les comunitats autònomes.
Per a un adequat control de les activitats que tenen lloc en les reserves marines, el Ministeri disposa d’una flota de 18 embarcacions, d’entre 6 i 20 metres d’eslora, dos radars instal·lats en terra i equips de visió nocturna, entre altres mitjans tècnics.
Aquest estiu s’ha celebrat el 25è aniversari de la reserva marina de Cabo de Palos- Islas Hormigas, creada el 22 de juny de 1995. Com a aniversaris rodó, durant 2020 també se celebren els 30 anys de la creació de la reserva marina de les els Illes Columbretes i el 25è aniversari de les reserves d’Illa Graciosa i Illots del Nord de Lanzarote, i de Cabo de Gata-Níjar.
Reserva Marina de Masia Blanca
Amb una extensió de 457 hectàrees és la reserva marina de menor grandària de la xarxa. Es localitza enfront de les platges del Vendrell, Coma Ruga, a la província de Tarragona.
Els seus fons marins compten amb exemples de comunitats infralitorals de gran interès, com les praderes de la planta marina Posidònia oceànica.
Reserva Marina de Llevant de Mallorca-Cala Esberlada
Aquesta reserva compta amb una extensió de 11.285 hectàrees enfront de les costes dels municipis d’Artà i Capdepera, a l’Illa de Mallorca. El sector pesquer en aquesta zona es caracteritza per l’elevada alternança o rotació anual de les diverses modalitats de pesca artesanal.
Destaca la presència de fons amb varietats d’algues “rodofícees” calcàries lliures que conformen els fons de “maërl”, hàbitat on es refugia la banya marina (Charonia rubicunda). Són singulars les comunitats de penombra.
Reserva Marina de les Columbretes
Amb una extensió actualment de 5.493 hectàrees, se situa en la plataforma marina enfront de Castelló, a unes 30 milles de la costa, a mig camí entre les Illes Balears i el litoral valencià. És una reserva emblemàtica, situada en l’àrea d’influència de les aportacions del riu Ebre.
Els fons de la reserva alberguen gran varietat d’espècies, algunes ja rares en altres zones del Mediterrani, i compta amb diversos ambients: parets i buits de menor il·luminació amb comunitats de coral·ligen amb diversitat de gorgònies i petits esculls i bancs del coral.
El bon estat de les poblacions de llagosta vermella en la reserva, espècie d’alt valor pesquer, és un bon exemple del “efecte reserva”, és a dir, la regeneració d’aquesta espècie a conseqüència de la protecció que suposa la reserva marina.
Reserva Marina de l’Illa de Tabarca
És la reserva marina més veterana de tota la xarxa. Té una extensió de 1.860 hectàrees entorn de l’illa de Tabarca, situada enfront de les costes de Santa Pola a la província d’Alacant.
Els seus fons marins es troben recoberts per praderes de la fanerògama marina Posidònia oceànica en excel·lent estat. L’oxigen produït per aquesta planta depura i enriqueix les aigües, mentre la cobertura vegetal constitueix una àrea de cria i refugi per a gran quantitat de larves i alevins de peixos.
Reserva Marina de Cap de Palos-Islas Hormigas
Aquesta reserva marina protegeix una superfície de 1.931 hectàrees enfront de les costes de Cap de Pals, al sud de la Mar Menor, a Múrcia, a l’entorn de les Illes Formigues. En aquest lloc conflueixen corrents procedents del Mediterrani amb corrents de l’Atlàntic que entren a través de l’estret de Gibraltar.
Presenta comunitats marines succintes, amb praderes de la planta marina Posidònia oceànica en les zones més succintes i un relleu submarí conformat per diverses muntanyes submarines o baixos, que s’eleven des de zones profundes amb comunitats de coral·ligen fins a gairebé aconseguir la superfície, en un ambient de forts corrents marins
Reserva Marina de Cabo Tiñoso
Compte amb una extensió total de 1.173 hectàrees, entre l’Illa Plana i la Cala Mojarra, al voltant de la costa de l’Illa dels Coloms a Múrcia. Es caracteritza, entre altres, pel seu alt valor ecològic, que inclou, també, la presència de fanerògames marines i coves submergides.
Destaca la singular presència de poblacions d’ocells marins, entre altres, la Pardela cendrosa. Es considera un espai natural clau per a la conservació del dofí mular i la tortuga babaua, així com la presència d’altres cetacis, com el, dofí llistat i el pas estacional de catxalots.
Reserva Marina de Cabo de Gata-Níjar
Es localitza en una zona de confluència de corrents, una càlida procedent del Mediterrani i una altra de menor salinitat i més freda procedent de l’Atlàntic que es troben enfront del Cap de Gata, formant una àrea d’alta productivitat i riquesa biològica. Compta amb 4.653 hectàrees.
Com a espècies d’interès per a la seva conservació, destaquen el coral ataronjat, la nacra o el gasteròpode que forma, juntament amb l’alga calcària, una estructura rígida denominada escull de “vermétidos”, similar a la dels esculls coralins tropicals.
Reserva Marina de l’Illa de Alborán
Aquesta reserva, declarada en aigües entorn d’aquesta illa, es troba en la mar d’Alborán, que és la fracció més occidental de la mar Mediterrània i zona de connexió entre les aigües del Mediterrani i de l’Atlàntic. S’estén entorn de l’illa i al Baix de la Pedra Escola i compta amb una extensió total de 1.650 hectàrees.
Cal destacar la gran importància de la Mar d’Alborán, tant a nivell europeu com a nivell mundial, per a les poblacions de cetacis i tortugues, en constituir l’única via de pas entre l’Atlàntic i el Mediterrani d’espècies altament migratòries d’aquests grups, si bé trobem, igualment, poblacions residents de cetacis.
Reserva Marina d’Illa Graciosa i Illots del Nord de Lanzarote
Aquesta reserva marina és la de major superfície de tota la xarxa, amb una extensió total de 70.439 hectàrees. Comprèn les aigües que banyen a l’Arxipèlag “Chinijo”, conformat per un conjunt d’illes i illots volcànics com totes les Canàries, situats al nord de l’Illa de Lanzarote.
Les masses d’aigua estan influenciades pel fenomen de l’aflorament, d’aigües fredes i riques, produït en la costa africana. Predominen els fons rocosos i abruptes amb abundants coves, esquerdes i túnels, en una zona d’àmplia plataforma marina, excepcional en l’arxipèlag canari.
Reserva Marina de l’Illa de la Palma
Compte amb una extensió de 3.455 hectàrees i ocupa una franja marina enfront de les costes occidentals de l’Illa de la Palma, en l’arxipèlag canari.
Es caracteritza per comptar amb una escassa plataforma continental, que és substituïda per fons abruptes de gran valor paisatgístic i biològic, amb nombroses esquerdes, coves i túnels que alberguen comunitats de gran interès.
Reserva Marina de la Punta de la Restinga-Mar de Las Calmas
Se situa en el sector suroccidental de l’Illa d’El HIerro, enfront de la població de La Restinga, al resguard dels vents alisis dominants en l’arxipèlag canari. La seva extensió és de 1.180 hectàrees, i constitueix la reserva marina més meridional d’Europa.
Les aigües d’aquesta zona són les més càlides de tot l’arxipèlag, amb comunitats d’afinitats tropicals que no es troben o són rares en la resta de les illes. Els fons són rocosos i abruptes amb “veriles”, coves, túnels i baixades, destacant La Baixada i La Punta dels Salts. La cobertura vegetal és molt densa, predominant les algues calcàries i marrons.
Busseig recreatiu responsable
A més d’ajudar a la pesca o a la protecció dels ecosistemes, les reserves marines faciliten l’exercici d’activitats de qualitat ambiental com el turisme i unes certes activitats d’oci, com el busseig d’esbarjo.
El busseig d’esbarjo en les reserves marines està regulat per a buscar una experiència de qualitat i compatibilitzar la conservació dels espais marins amb la necessària sensibilització del bussejador en el gaudi d’aquesta activitat d’oci.