Som vulnerables a les espècies invasores

Pau E. Serra i Anna Travesset han paticipat amb la redacció i estudi de l’article publicat al Concurs de Divulgació Científica de la UIB “Las islas son más vulnerables a las especia invasoras”. Un concurs prou interessant i del que ens fèiem ressò  del treball esmentat.

Quan s’introdueix una espècie invasora en un hàbitat natural, pot depredar o competir per obtenir-ne recursos amb les espècies autòctones i provocar-ne el declivi o extinció. En desaparèixer, les interaccions en les quals estava immersa aquesta espècie queden interrompudes, cosa que pot provocar extincions en cadena.

A illes del Pacífic, per exemple, la desaparició d’una gran quantitat d’ocells aboca a l’extinció espècies de plantes que depenen d’ells perquè n’escampin les llavors.

En altres casos, l’extinció de frugívors (animals que s’alimenten de fruits) de molta grandària ha fet que actualment les plantes produeixin fruits més petits. Això s’ha trobat en palmeres del Brasil, per exemple, i també en algunes illes, com les Canàries. En aquests indrets, l’extinció de llangardaixos endèmics de talla grossa ha provocat que les plantes que en depenen per reproduir-se produeixin ara fruits més petits. Aquests fruits són consumits per llangardaixos més petits, que poden dispersar-ne les llavors.

El problema de les espècies invasores s’ha intensificat les últimes dècades amb el comerç d’espècies exòtiques, la globalització, el turisme i el canvi climàtic, fins a arribar a ser la segona causa més important de pèrdua de biodiversitat.

Les espècies insulars, més vulnerables

Les illes són especialment sensibles a les invasions biològiques, ja que alberguen menys espècies i n’hi ha algunes que hi exerceixen funcions ecològiques úniques, per la qual cosa no poden ser reemplaçades per d’altres. La desaparició d’una espècie en els ecosistemes insulars sol tenir conseqüències més negatives que en els continents. Això és el que hem trobat en almenys dos casos estudiats pel Grup d’Ecologia Terrestre de l’IMEDEA.

El primer cas és el de l’olivella o Cneorum tricoccon, un arbust d’origen terciari i present a moltes de les illes i illots de les Balears, que és dispersat per la sargantana balear Podarcis lilfordi a Mallorca, Menorca i als illots respectius, i per la sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis) a Eivissa, Formentera i illots. Temps enrere, aquesta planta era aparentment dispersada per la tortuga gegant Cheirogaster gymnesica, que habitava a les illes més grosses abans d’extingir-se.

L’altra espècie vegetal amb una forta dependència de la sargantana balear és l’arbust Daphne rodriguezii, un endemisme balear que només es troba a Menorca i a un illot adjacent, l’illot d‘en Colom. En aquest cas, la planta depèn exclusivament d’aquest rèptil per poder dispersar les seves llavors.

Espècies extintes i en perill

En arribar a les illes Balears, els humans hi varen introduir moltes espècies, algunes de les quals varen esdevenir invasores. Per exemple, la mostela va ser introduïda pels romans (s. I aC); la geneta, pels àrabs (s VIII), i la marta, pels regnes cristians (s. XV).

Aquests carnívors, introduïts majorment a Mallorca i Menorca, varen depredar sobre les sargantanes fins a extingir-les, amb la qual cosa posaren en greu perill diversos endemismes vegetals que depenien de les sargantanes per sobreviure. Actualment, només trobam la sargantana balear als illots, on aquests depredadors invasors no varen ser introduïts.

Les conseqüències per a la Daphne rodriguezii han estat devastadores i, de fet, la planta està catalogada en perill d’extinció per la IUCN. La població més abundant d’aquesta espècie vegetal perviu a l’illot d’en Colom, on la densitat de sargantanes continua sent elevada. A Menorca, les poblacions de la Daphne rodriguezii han quedat restringides a zones comptades, i reduïdes a uns pocs individus, ja que la dispersió de llavors hi és pràcticament nul·la.

L’olivella, canvis de distribució i evolució

El cas de l’olivella va ser diferent i molt curiós. Els fòssils de sargantana balear es troben a Mallorca i Menorca, però sempre per sota dels 500 metres d’altitud. Això suggereix que la distribució original de la planta abans que hi arribassin els invasors no sobrepassava aquesta altitud.

Actualment, no obstant això, trobam poblacions d’olivella a Mallorca per sobre dels 1.000 metres d’altitud. Si els seus dispersors natius s’han extingit, com pot ser que  tingui ara una distribució més àmplia?

Resulta que una de les espècies invasores, la marta, concretament, no sols és carnívora, sinó que també s’alimenta de fruits. A Mallorca, s’ha trobat que aquesta espècie consumeix una gran quantitat de fruits d’olivella, amb la qual cosa en dispersa moltes llavors en llocs on poden germinar. La marta té una àmplia distribució i podem trobar-ne per sobre dels 1.000 metres; és per això que l’olivella actualment creix a aquesta altitud.

Hores d’ara, a Mallorca, la dispersió de les llavors de l’olivella depèn de les martes, però als illots continua essent una tasca exclusiva de les sargantanes. Es tracta d’un escenari idoni per comparar les interaccions entre planta i animal a l’illa amb les dels illots.

Els fruits de l’olivella a Mallorca

A més, s’ha trobat que els fruits de l’olivella a Mallorca són més grossos que els dels illots. Això s’explica perquè les martes trien els fruits més grossos –amb llavors més grosses–, ja que tenen més polpa. Als illots, i especialment als de les Pitiüses, les sargantanes s’alimenten dels fruits més petits a causa de la limitació de l’obertura de la seva boca.

Hi ha hagut, per tant, una forta pressió selectiva en la grandària dels fruits exercida per la marta durant els aproximadament 500 anys que ha habitat a Mallorca. Aquesta pressió selectiva és contrària a la que han exercit durant milions d’anys les sargantanes als illots. Avui sabem que aquests animals interaccionen amb, almenys, 23 espècies de plantes.

El treball que publicàrem a la revista Evolution al setembre de 2019 va descriure per primera vegada les conseqüències evolutives de les disrupcions causades per les espècies invasores.

Encara que la marta va contribuir a l’extinció de poblacions de sargantanes, ara actua com a dispersor legítim de l’olivella, especialment a Mallorca. A Menorca, la marta sembla que no sigui tan frugívora i s’alimenta majoritàriament de preses animals. Actualment, solament perviu una població d’olivella en aquesta illa, té problemes seriosos de regeneració i corre el risc d’extingir-se en un futur pròxim.

A causa de les invasions biològiques en un context de canvi global, el nombre d’alteracions de les interaccions entre planta i animal documentades augmenta ràpidament. I estudiar aquestes interaccions és clau per entendre el paper ecològic que desenvolupen les espècies en un ecosistema silvestre i per conèixer les conseqüències de la seva pèrdua. Aquest coneixement ens ajudarà a millorar la gestió d’àrees naturals i a evitar més extincions en cadena. 

Foto Xavier Rotllan

#Foravilaverd