Els moniatos, també per a la decoració

Segons ens compten els entesos, aquesta saborosa i saludable planta prové del Perú i de Mèxic, llocs on ha estat cultivada des de fa més de 8.000 anys,a pesar de que els primers en arribar a l’estat espanyol sembla que foren els del Carib, a través dels conqueridors, inclòs abans que la mateixa patata. A la zona del Perú s’han trobat representacions d’aquests tubercles en peces precolombines i restes en algunes tombes.

Com ens deien els nostres padrins a les llargues i agradables vetllades davant la xemeneia dins l’ancestral cuina, els moniatos formen part dels cultius que salvaren de la fam a nombroses famílies dins la postguerra, bullits dins olles de test, o torrats directament sobre el foc.

Plantació

El millor temps per a la sembra dels moniatos és des del mes d’abril fins a començaments de juliol, i la collita és sol fer des del setembre fins a finals de novembre.

Dins la zona mediterrània, les condicions climàtiques per els moniatos es donen només a l’estiu, amb bastant de reguiu. Les millors condicions s’han  donat sempre als països tropicals humits. El moniato era un dels estels del conreus dins l’Amèrica precolombina per les seves enormes propietats nutricionals i la productivitat d’aquesta planta en climes tropicals i subtropicals.

Aliment

Com hem dit abans, el moniato és, i va ser, un aliment eficaç contra la desnutrició a causa de les seves característiques nutritives, facilitat de cultiu i productivitat, ajudant a estalviar molta fam a la gent humil i, juntament amb la patata, duplicà la reserva d’aliments al vell continent. El moniato és molt superior a la patata en contingut amb vitamines A, E, C i àcid fòlic (B9), què intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació dels anticossos en el sistema immunològic.

Generalment es bull, es fregeix o s’escaliva. També es menja tot sol, i els més llaminers ho solen endolcir amb sucre i canyella o com a acompanyament de plats salats. També són molt bons els panellets fets amb moniato.

És un aliment amb propietats nutritives molt interessants i una bona font de provitamina A (beta carotè). A més, en podem gaudir durant tota la tardor i fins a principis d’hivern.

És una hortalissa rica en hidrats de carboni complexos i sucres. Per això, el seu contingut calòric és mitjà (100 kcal per cada 100 grams) i té un gustet dolç molt marcat, sense greixos però sí gairebé un 2% de proteïna rica de la metionina, un aminoàcid essencial, que habitualment no es troba dins els productes vegetals.

Conté una quantitat important de pigment groc ataronjat (709 micrograms per 100 grams de moniato). De fet, el nivell és semblant a l’hortalissa de referència per aquesta vitamina (la pastanaga), i amb un moniato quasi en queden cobertes les necessitats diàries (100 grams de moniato ens aporten el 79% de la CDR per a un adult).

El moniato de color ataronjat conté més vitamina E que la majoria de verdures. És una vitamina antioxidant importantíssima en el procés de formació d’esperma. Ajuda a depurar el fetge, té efecte preventiu contra el càncer, protegeix la salut de la vista i la pell, i hidrata el sistema digestiu.

Per a decoració.

I per si no bastés, el podeu fer servir de decoració dins la vostra casa, o al terrat. És molt fàcil, senzill i d’efectes sorprenents. Simplement heu de menester un pot de vidre (millor transparent, així es veu el creixement de les arrels) i un moniato, si pot ser grosset. Submergiu una tercera part del moniato dins l’aigua, que hem de canviar, i netejar el pot, cada dos dies. Ben aviat la part submergida començarà a treure arrels, i la part de fora de l’aigua desenvoluparà brots i fulles, d’un color verdet clorofil·la, amb connotacions tremendament positives, amb vincles amb la vida, la força i l’energia, lligat a la fertilitat, la joventut, el creixement, la sanació, la curació, la frescor, l’esperança, l’optimisme, la naturalesa, el  plaer i vigor, equilibri, serenitat, calma i espiritualitat.