Ara llegint
Anem cap a un nou model d’hivern?

Anem cap a un nou model d’hivern?

Per Sóller, està fent un poc de brusquina, a l’hora de redactar aquestes línies (dissabte migdia), dins aquest atípic i trist mes de novembre, del que ja hem passat la primera setmana acompanyats, com cada any, per la caiguda de les fulles dels arbres, amb dies curts i nits llargues i fredes, sense oblidar encara el temut i latent coronavirus. La natura sembla que ha entrat ja dins un temps mort, a l’espera de que torni germinar la frondosa primavera.

Tot i que el pronòstic estacional té un encert limitat i una predicció espacial molt poc concreta sembla que, de moment, per aquí, les temperatures no baixaran massa, seguint per damunt de la mitjana habitual, i que no hi ha precipitacions a la vista, amb un trist escenari, amb menys pluja que el hiverns passats.

Seguirà avançant a passos agegantats el tant temut canvi climàtic?

Durant els darrers cinquanta anys, l’activitat humana, i especialment el consum de combustible fòssil (no només les cremades de poda dels pagesos, com alguns ens volen fer creure), ha alliberat quantitats de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle suficients per retenir més calor a les capes inferiors de l’atmosfera.

Durant els darrers cent anys el món ha escalfat aproximadament 0’75º graus centígrads. Durant els darrers 25 anys el procés s’ha accelerat, i ara és de 0’18º graus centígrads per dècada. El nivell del mar està pujant, les glaceres es fonen i els règims plujosos estan canviant a marxes forçades. Els fenòmens meteorològics extrems cada vegada són més intensos i freqüents.

Aprofitant l’escassa aigua disponible d’aquesta tardor (Foto: Joan Oliver)

Cap on anem? Quin futur deixem a les vinents generacions?

Es hora de reflexionar seriosament sobre aquests temes, sinó volem arribar a una trista i vinent extinció de l’espècie humana! Indiscutiblement les altes temperatures també provoquen un augment dels nivells d’ozó i altres contaminants de l’aire que agreugen malalties cardiovasculars i respiratòries. La contaminació atmosfèrica urbana causa aproximadament 1’2 milions de morts cada any.

El pol·len i altres nivells d’al·lèrgens (pensem que de cada dia hi ha més gent al·lèrgica) també són bastant més alts en cas de calor extrema. I també poden causar asma, dolència que afecta a uns 300 milions de persones. Les temperatures a l’alça, que es preveuen, poden augmentar, encara més, aquesta càrrega.

El canvi climàtic impactarà de debó en els nostres paratges (Foto: Joan Olliver)

Sobrassades i botifarrons.

Pesi a qui pesi, és temps de matances, temps de sobrassades (l’embotit més preuat i un dels referents de la cultura balear), símbol de la seva idiosincràsia i supervivència. “Qui té hort i porc, tot l’any té un bon conhort”. Com a curiositat a les Illes Balears ja apareix amb la cultura pretalaiòtica, a les balmes valldemossines de Son Marge, 2.700 anys abans de Crist, cuixot, botifarrons, saboroses llonganisses, sobrassades arrissades, sobrassades culanes, el bisbe, camaiots i després els botifarrons, varies, xuia, xoriç, paté, saïm blanc i vermell…

Les matances són un esdeveniment molt important dins el calendari tradicional pagès, ja que el porc, i alguns cap de setmana un pollastre o un indiot, ha estat gairebé l’única carn que han menjat els nostres avantpassats pagesos durant tot l’any.

El 2015, fa ja cinc anys, esclatà la inesperada bomba. L’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer (IARC) publicà, a la revista The Lancet Oncology, els primers resultats de la seva avaluació sobre la carcinogenicitat del consum de carn vermella (tan preuada per aquestes contrades) i de carn processada, segons els quals les carns processades augmenten el risc de càncer; i segons ha alertat l’Organització Mundial de la Salut (OMS) consumir 50 grams de carn processada al dia augmenta un 18% el risc de patir càncer colorectal i en menor mesura de pàncrees i de pròstata.

Les matances populars de Banyalbufar. (Foto: BANYA-AL-BA)

De moment sembla que aquestes nefastes prediccions (algunes vegades modes, o estudis dirigits per les mateixes multinacionals, com per exemple fa uns anys el de l’oli d’oliva, en aquests moments el millor del món) no han fet massa efecte…  I per altra banda, perquè aquesta gent no comencen a prohibir, d’una punyetera vegada, i per a sempre, els nefasts ingredients secrets que les gran multinacionals alimentàries introdueixen en els aliments naturals?

Consells setmanals.

-Se infidel al teu cotxe, canvia’t a anar en bici, durant 10 quilòmetres, o més,  cada setmana i tindràs un estalvi de CO2 estimat de 8 quilos mensuals (això representa quasi cent quilos anuals). Les coses petites realment SI sumen.

-Compra productes locals, de proximitat o de quilòmetre 0, amb beneficis repercutits en aspectes socials i mediambientals.

-El terme de consum de proximitat va lligat a la distància i l’espai des del lloc d’origen fins que es compra, com més curta és la proximitat, més proper és. La denominació de Km0 significa que no hi ha més de 100 quilòmetres de distància des d’on es produeix al punt de venda.

-En definitiva, el consum de proximitat és respectuós amb el medi ambient, és econòmic, disminueix la denominada “petjada de carboni” i respecta la continuïtat de la biodiversitat dels nostres ecosistemes.

Fotos: Joan Oliver i BANYA-AL-BU

#Foravilaverd

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt