El camp mallorquí per Miquel Gual Pons

L’any 1983 va néixer el Camp Mallorquí. Un grup de cooperatives de Mallorca volgueren caminar juntes i encarar els reptes del futur amb més cooperativisme creant la que de moment és l’única cooperativa de segon grau de les Balears. I vosaltres us demanareu què és una cooperativa de segon grau? Doncs és una cooperativa de cooperatives.

L’objectiu era afrontar els reptes del camp de Mallorca, junts i units per aquella decisió valenta es va crear el que ara coneixem com el Camp Mallorquí, què és la cooperativa de referència de les illes i ha d’ésser el pal de paller per bastir el futur del nostre camp i el futur de l’agricultura i la ramaderia tal i com la coneixem i tal i com la voldríem.
És el moment de repintar el paisatge de Mallorca. La plaga de la Xylellafastidiosa, el canvi climàtic, el canvi de model agrícola, el relleu generacional… fan necessari que ens enfrontem valentament al que ens ve i que, com a pagesos aspirem a ésser decisius a la Mallorca del segle XXI tal i com ho va ser la pagesia a la Mallorca dels segles XIX i anteriors.

I a què aspiram i de què som conscients els pagesos de Mallorca?
1.- Aspiram al reconeixement social de la nostra feina com a productors d’aliments.
2.- Al reconeixement com a gestors del paisatge i de la terra de la nostra illa.
3.- Al fet de ser dipositaris de les tradicions de la mallorquinitat més arrelades dins la nostra cultura.
4.- A voler ser els innovadors del camp que cerquen treure nous productes i que cerquen sorprendre al consumidor.
5.- A voler ser capdavanters dins l’economia de la nostra illa
6.- Volem participar a tots els cercles de debat i de presa de decisions que afectin al model productiu, territorial, econòmic, mediambiental i social que es faci a la nostra illa. Volem estar presents a totes les meses de debat.
7.- Però sobretot, no volem perdre el temps, per això demanem als polítics, agents econòmics i agents socials, claredat amb els seus plantejaments, solidaritat amb les seves accions i sentit comú per, entre tots dur a terme un model de societat millor, més justa, més sostenible i més igualitària.

I quines armes tenim i quines necesitam?
Tenim PERSONES (amb majúscules), donant feina directament a més de 500 treballadors entre totes les cooperatives, donant sortida a la producció de les onze cooperatives integrades per més de 3.000 socis i atenent a centenars d’usuaris entre clients i proveïdors (els projectes no existeixen sense les persones).

Necessitam la transformació tecnològica: el Camp Mallorquí està obligat a posar-se a l’avantguarda de la tecnologia alimentària i de les certificacions que donen seguretat als consumidors. L’ISO 14.001, com l’IFS, són segells necessaris que hem d’aconseguir. Amb la transformació dels productes s’aconsegueix un valor afegit que repercuteix directament a la renda del pagès.

Necessitam més comercialització; hem d’anar a vendre als mercats, hem d’escoltar el que han de menester i hem de satisfer el consumidor, el comerciant i la societat; hem d’aspirar a aconseguir la qualitat “10”, el reconeixement dels nostres productes i la preferència dels usuaris.

Tenim la gestió del territori: un territori únic en el món, això és Mallorca. Els gestors més importants d’aquest territori són els pagesos que conreen les terres de secà i de regadiu que sembren a les muntanyes, les albuferes i els plans; blat, olivar, vinya, verdures i hortalisses, ametles, garroves, arròs, xots, porcelles, vaques, cabres i aviram, boscs d’alzines, pinars i garrigues. Aquest és el paisatge humanitzat de l’illa de Mallorca i aquest és el paisatge que hem heretat i que volem deixar amb herència als qui ens venen darrera.

Tenim el patrimoni gastronòmic: hem recuperat receptes perdudes en la nit del temps, fruit de la saviesa dels nostres avantpassats i els hem donat el valor que es mereixen. Verdures, hortalisses, fruites, olives, confitures, olis, vins, torrons, pa de xeixa, porc negre, tomàtiga de ramellet, formatges, brossats, mel… Els tresors de la nostra gastronomia són els pilars de la dieta mediterrània. Volem escoltar les noves generacions de cuiners sortits de les nostres escoles i universitat, els hem de menester per desenvolupar noves receptes i nous productes, per no deixar mai de sorprendre al consumidor.

Tenim la I+D+I: dos tècnics vetlen els processos industrials de la nostra casa i un grapat més a les cooperatives associades, colze a colze amb el pagès implantem noves tecnologies de sembra, poda, adob i maneig dels nostres camps, la qualitat comença al bell mig del sementer, a la marjada, amb la cura, la saviesa i la formació del pagès, puntal i principal protagonista de tot el procés. Noves plantacions de ametlers promogudes pel Camp Mallorquí creixen en marcs de plantacions modernes, amb regadiu i amb la més avançada tecnologia que ens garantirà un bessó d’altíssima qualitat, aquest és el camí a seguir.

Necessitam la preservació de la cultura pròpia de la nostra illa, de la nostra muntanya, del nostre raiguer del nostre pla: la cultura es troba arrelada a la terra i no hi ha ofici més arrelat a la terra que el de pagès. L’ofici de pagès és una forma d’entendre la vida i la seva pervivència és una forma de garantir el futur cultural i identitari d’una societat com la mallorquina.

Necessitam i volem la sostenibilitat ecològica: en el segle XXI, el desenvolupament ha de tenir en compte el futur de la nostra activitat i de la nostra societat. Per això el Camp mallorquí ho té clar: productes de kilòmetre zero, agricultura ecològica, agricultura integrada, control i assessorament amb productes fitosanitaris el menys agressius per el medi ambient, ús eficient de l’aigua,… són alguns dels fronts on es fa i farà feina.

I la cohesió social: també en una societat rica i d’economia terciària s’ha de tenir en compte el paper de la pagesia perquè aquesta és necessària per mantenir el propi equilibri social i sobretot l’equilibri territorial, no just vora la mar hi ha feina. Hem de desenvolupar polítiques actives d’integració laboral en igualtat d’oportunitats de gènere, tenint sobretot especial cura als sectors mes desfavorits, el que demana solidaritat i justícia ha de ser solidari i just. El Camp Mallorquí ha d’obrir les seves portes de pinte en ample perquè la societat sigui conscient del que representa la pagesia i al mateix temps la pagesia sigui conscient de la responsabilitat que té, del llegat agrícola, cultural, paisatgistic, etnològic, gastronòmic, econòmic, ecològic i de cohesió social que representa la feina que fa i el territori que gestiona.

Sabem que no podem donar menjar a tot Mallorca, però també sabem que qui consumeix els nostres productes es sent especial, perquè no és només un oli, un bessó de ametlla, una botella de vi, una taronja, una tomàtiga o una costella de me: són segles d’esforç, d’inventiva, de tradició, d’innovació. En definitiva, de feina ben feta, per això demanam als sector turístic que s’impliqui de veres en el projecte, que pensin d’on venen i realment si ens han de menester per enfortir el model, volem un retorn clar dels guanys que obtenen amb l’estampa dels nostres camps i no just amb l’impost sostenible que els obliguen a pagar, volem que consumeixin els productes que conream i que vagin a comprar fora quan nosaltres no poguem subministrar.

I el sector polític que d’una vegada per totes espavili i es posi les piles i que es noti la seva gestió més enllà de tramitar quatre subvencions i organitzar dues fires, volem una tallada de l’impost sostenible grossa (molt grossa), tan grossa com la proporció de territori que gestionam, ja esta bé d’emprar una cosa que ha de servir per ser més atractius i competitius i que la facin servir per tapar forats deguts a una mala gestió local, autonòmica i central. El nostre camp està malmenat i ferit, no el mateu per favor, que després ens penedirem tots.

També volem demanar a tots els partits polítics més valentia a l’hora de defensar els costos de la insularitat, allò fàcil és pegar grapada a la caixa del impost sostenible per cobrir mancances que les hauria de cobrir l’estat. I també sobretot demanam transparència en el control de la cadena alimentaria, ja esta bé de vendre productes que diuen que són de Mallorca i ves a saber d’on son.

Tots anem al mateix vaixell i si Mallorca perd els seu paisatge perdrà una gran part del seu atractiu i per tant de la seva competitivitat, de la seva rentabilitat i el seu model econòmic, i que jo sàpiga, si el turisme peta no tenim pla “B”, per tant hem de fer el cap viu perquè el model turístic que tenim ens segueixi mantenint la qualitat de vida de que gaudim com a societat.

Hem de tenir ben present, i ho tenim, que les onze cooperatives de Mallorca més les nostres germanes de Formentera, Menorca i Eivissa són l’eina crucial per mantenir viva aquesta missió. Per servir a la pagesia i perquè la societat senti la seva veu. L’objectiu és que el pagès tengui una renda digna, que es senti orgullós de la feina que fa, del que representa i del que té cura, i que garanteixi el traspàs d’aquest llegat a les generacions futures i que la societat segueixi gaudint d’ella.

Moltes gràcies per confiar en mi per presidir aquesta institució. I moltes gràcies a tots per confiar en aquesta institució.