El govern de l’Estat hauria de crear les vicepresidència de sanitat i agricultura
La pandèmia de la COVID-19 ha comportat moltes i males noves, així com resultats pèssims i molt difícils de pal·liar. Pèrdua de persones, pèrdua de llocs de feina i tancament de negocis, situacions de famílies sense recursos i seriosos problemes per tirar endavant. La sanitat ha patit manca de recursos i també els prestatges de les botigues eren buits. Els éssers que hem perdut ja no tornaran. L’economia, sense deixar de merèixer la seva importància, tard o d’hora tornarà a reprendre la seva situació, amb més o menys sort i ventura. El turisme tornarà, si no és enguany serà el proper, això sense cap dubte.
Hem de pensar, però, que hi ha dues coses que van per damunt les altres o, al manco, van de la ma. Jo aniria més enllà i demanaria al Govern central i als autonòmics que tinguessin cura amb el dia de demà i fins i tot amb el dia d’avui. Al meu entendre, i és una opinió compartida amb més gent, els sectors que més necessiten suport són el sanitari i el sector primari: agricultura, ramaderia, pesca… són els sectors bàsics per avui i per demà. El sector sanitari ha quedat ben demostrat que ha estat el timó de tota aquesta situació. Mai no trobarem paraules ni fets per agrair-los tot allò que, més enllà de les seves obligacions, han fet per donar suport als malalts.
El sector primari, els pagesos, ramaders i altres, han donat la talla i la seguiran donant, però en la situació en que es troben no podran per massa temps. Necessiten ajuda i el suport de l’Estat, de cada un de nosaltres i d’Europa. No pot ser que el sector sigui tractat com si fossin el darrer mot del credo. Tampoc és de rebut el tracte que han rebut els sanitaris del nostre país amb la manca que han patit i pateixen de material de protecció personal i també de prevenció pels demés. El tracte ha estat insultant, a més de possiblement punible penalment. Aquesta gent s’ha deixat la pell fent la seva feina pels demés, però són a la guerra sense armes.
Essent conseqüents crec que el Govern hauria de nomenar dues vicepresidències, millor avui que demà. N’hi ha que no són tan necessàries, ni molt manco. Una vicepresidència de Sanitat i una altra d’Agricultura.
Aquests dos sectors es mereixen tenir cura d’ells i tractar-los amb la importància que tenen, han tingut i tindran. No els poden deixar com sempre a un lloc com posaríem un gerro de flors. S’han de fer polítiques acurades i serioses i en aquest moment fan més falta que mai.
A mode d’exemple, vull recordar que a la guerra del Vietnam els agricultors foren tractats com herois. El COVID-19 és una guerra, sense armes, però una guerra. Si no recolzem de bon de veres tant al sector sanitari, cabdal en aquesta situació, i reforcem tant a nivell nacional, particular i d’Europa el sector primari que és que ens donarà de menjar ara i sempre, anem malament. Pot ser ens quedem sense una cosa ni l’altra. Després plorarem, però ja serà tard.