Ara llegint
Fruites modestes i salvatges

Fruites modestes i salvatges

Temps de figues, raïm, tomàtigues, pebres, cebes, i ens apropem a la gran collita de les fruites modestes i salvatges,  i calor, molta calor.

“A l’agost, bull el mar i bull el most”.

“Per l’agost, l’aigua del cel fa bona mel”.

Cada cosa pel seu temps, com les figues per l’agost”.

Calor i humitat inaguantables,aquest mes d’agost és calorós de mena, amb una calor apegalosa per la humitat que ens porta la mar ben calenta. Com diu la saviesa popular: “en temps de figues i raïms, eixampla els vestits”.

Com sabeu els amics i lectors, sempre he gaudit amb l’agricultura, amb el meu petit hortet, amb el meu olivar. L’afecció em ve de molt enrere, de fa molts d’anys, dels meus avis, i especialment de la meva padrina Jerònima, la mare de ma mare. Sempre m’ha agradat sembrar les meves pròpies llavors, regar, trasplantar, donar compost, empeltar i collir personalment els diferents fruits.

Fruites modestes i salvatges.

A més de les mores d’abatzer, de les que en parlarem àmpliament fa dues setmanes, ara ens aniran arribant poc a poc, aquestes fruites modestes i salvatges, com són els murtons, arboces, gínjols, atzeroles, caquis, codonys, magranes, nesples, serves, lledons, aglans dolços…

Gínjols

Ens han arribat ja els gínjols, esplendorosos, però atenció que enguany n’hi ha molts de picats. El ginjoler, que molt possiblement prové de la Xina, es cultiva en forma d’arbre. Es tracta d’un exemplar de fulla caducifoli que pot superar els deu metres d’alçada, amb el seu tronc extremadament dret. Així, del tronc principal sorgeixen petites ramificacions amb fulles alternes d’entre dos i sis centímetres de llargada, i el marge dentat. La floració, entre juny i juliol, ens proporciona una imatge de grups de flors que, posteriorment, evolucionen amb el gínjol, una fruita de forma ovoide, semblant una oliva, i segons la varietat molt més grossos, de color vermellós, que van tornant marronets quan estan al moment oportú per menjar-los. Els gínjols a més de molt bons menjats directament com a fruita, són medicinals, ajudant (bullits, convenientment assecats a l’ombra, fent una tisana amb aigua, segons ja mencionava Fra Antoni Castell, l’any 1592) a estovar la tossina i faciliten l’expectoració.

Murtons

La murtra, planta de la deessa Afrodita, és l’arbust mediterrani per excel·lència. Des de temps immemorials ha estat símbol de l’amor i de la bellesa, coronant fins i tot als campions olímpics.

Les fulles i els fruits de la murtra, planta actualment protegida, són bons per als refredats, la bronquitis, la tossina, infeccions, hemorroides, ferides, nafres, úlceres… Els nostres padrins deien que podia competir inclòs amb la penicil·lina.

I què em direu del licor de murta?  Sembla un plaer diví!

La murtra està coberta de saborosos, aromàtics i medicinals murtons, amb propietats diürètiques, reproduint-se per llavor entre els mesos de desembre i febrer. “Per Tots Sants murtons, aglans, cames-seques i esclata-sangs”.

Atzeroles

L’atzeroler, present al sud d’Europa, nord d’Àfrica i Orient Mitjà, és un arbust de petites dimensions que es cultiva en moltes regions, a pesar de que per aquestes contrades, pràcticament està en perill d’extinció. Així i tot, també pot néixer pel seu compte, gràcies a l’elevat poder germinatiu de les seves llavors. L’arbre presenta un brancatge espinós, unes fulles de forma triangular o ovada i una flor de clor blanc disposades en petits grups. La floració finalitza el mes de setembre amb la maduració del fruit, de color vermellós i de dos centímetres de diàmetre.

Nesples

La principal característica de la nespla és el seu sabor. Es tracta d’un fruit àcid, però molt apetitós per als paladars. La nespla, com a vegetal de la família de les rosàcies, es forma en petits arbusts molt espessos i de fulles de grans dimensions amb forma lanceolada. El fruit presenta a la part inferior una petita corona semblant a la de la magrana, però de majors dimensions. Durant la història mai ha estat un arbre emprat per treure’n profit econòmic, encara que en alguns moments ha estat sembrat en terrenys de conreu.

Serves

La serva també forma part de la família de les rosàcies. De fet, es tracta d’un fruit de sabor semblant a la nespla, a pesar que està considerat com un fruit secundari. Durant la dominació romana, la serva era convertida en suc que, un cop fermentat, constituïa una beguda alcohòlica que s’anomenava “cerevisa”. A partir d’aquí, amb el pas dels anys, n’ha derivat la paraula catalana cervesa, a pesar que en aquest cas està referida a un producte molt diferent. La servera pot arribar fins els vint metres d’alçada, a pesar que a Mallorca és molt estrany trobar-ne d’aquestes dimensions.

Codonyes

La codonya és molt apreciada per consumir torrada i per fabricar la coneguda confitura de codonya, dolç de codony amb sucre. Antigament, s’emprava per col·locar entre la roba que es guardava dins els armaris. D’aquesta manera, l’aroma que desprèn el fruit, servia per perfumar la roba. El color groc i la forma irregular del fruit el fan característic i únic dins l’espècia. Es formen en petits arbres de poca alçada, branques tortuoses i fulles molt grans. Durant l’època de floració, entre abril i maig, unes flors grosses i molt vistoses apareixen a les branques de l’arbre de manera solitària.

Pomera borda

A Mallorca, la pomera borda està molt relacionada amb les zones rocoses de la Serra de Tramuntana. Es tracta d’un vestigi d’un bosc de caducifolis que ocupà aquesta zona de l’Illa durant alguna època, substituïda amb el pas dels segles pels boscos mediterranis perennifolis. L’arbre presenta unes fulles de grans dimensions i una floració molt vistosa. Produeix pocs fruits, ja que durant la primavera una gran quantitat de flors blanques apareixen a les seves branques, a pesar que molt poques arriben a la maduració.

Per a reflexionar

Prop de 300.000 persones han perdut la llar, a causa de les dues enormes explosions que han sacsejat Beirut aquest passat dimarts a la tarda. La capital libanesa té una població d’un milió i mig d’habitants. Per tant, una cinquena part dels ciutadans s’ha quedat sense casa, i bastats inclòs (les primeres dates oficials superaven àmpliament el centenar) han mort.

L’ona expansiva generada per les deflagracions ha deixat atrapats entre les runes molts veïns(més d’un centenar)a qui els equips de rescat encara estan cercant. Els hospitals no donen l’abast. Alguns estan impracticables. D’altres es troben col·lapsats ja a l’entrada, tensionats per la Covid i amb menys efectius per una crisi sense precedents.

Gràcies a n’aquesta civilització materialista i consumista, imprevisora i amb un passotisme de molts de continents, i avui en dia per més inri globalitzada, la Terra, el nostre planeta, està perdent ràpidament el seu fràgil equilibri i la seva capacitat auto regenerativa. Tot el sistema està en perill.

L’interès comú bàsic per a nosaltres, per a tots els illencs, hauria de ser, indubtablement, el manteniment de les condicions per a la continuïtat de la vida i de la pròpia Terra, autèntic súperorganisme viu.

Viure be és sinònim de viure amb harmonia amb el cos, la ment, les emocions, relacions i entorn, gaudir, sense destruir, la muntanya, el mar, la natura i les persones. Tanmateix tots formem part d’un petit microcosmos que estem obligats a cuidar dia a dia.

Dins un planeta canviant, en el que tots depenem íntegrament de l’equilibri natural, resulta il·lògic, i fins i tot irracional, vulnerar el principi bàsic de mínimes precaucions, hauríem d’anar, junts, cap a un camí de convivència no destructiva, de control, de recerca de equilibri i harmonia.

Aliments locals

Tots estem d’acord en que no és normal que els aliments i la fruita que mengem diàriament venguin de lluny, minvant així la nostra economia i fomentant l’abandonament dels nostres horts.

La tasca que fan dia a dia els nostres pagesos és molt important per a la conservació del nostre entorn; per tant els consumidors també hauríem de correspondre consumint els productes d’aquí, de Mallorca, contribuint així a conservar el medi ambient.

Diversos estudis recents evidencien un descens del consum de fruita: actualment, només el 37’8% de la població en consumeix diàriament, i moltes vegades inclús per baix de la quantitat mínima diària recomanada, que és de tres peces.

Jo menjo fruita local i recomano que si comprem pomes siguin de Sóller, d’Orient, o de qualssevol localitat illenca, mai d’Israel o de…  I menjo fruita local i de temporada també perquè és més bona, i perquè m’agrada passejar per el mercat, per la cooperativa, o comprar directament als mateixos pagesos… I no oblidem tampoc el que diu la Organització Mundial de la Salut: “Hi ha prou evidències de que un consum adequat de fruites i hortalisses ajuda a prevenir moltes malalties”.

Consells setmanals

Consumeix productes locals, i productes de proximitat.

“No pots tornar enrere i canviar el principi, però pots començar on ets i canviar el final.” (Clive Staples Lewis).

“Compra menys, sembra més” (Marta Rosique, de Plantea).

“Som el que fem dia a dia. De manera que l’excel·lència no és un acte, és un hàbit”. (Aristóteles).

El més meravellós del menjar és que et permet votar tres vegades al dia. Cada un d’aquets vots té el potencial de canviar el món. (Michael Pollan).

Fotos: Joan Oliver

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt