L’alzinar – Talaiot de Biniarroca

I entre tirada i tirada els foners ens anem culturitzant cada vegada més, aquesta vegada per Menorca, Reserva de la Biosfera, declarada per la Unesco el 1993 i posteriorment convertida en la Reserva de la Biosfera Marina més gran de la Mediterrània (Unesco, 2019), culturització que anem acumulant, aquesta vegada gràcies al bon treball de Maria Caimaris i el seu equip de la secció de tir de bassetja de la Unió Excursionista Menorquina, que han aconseguit convertir en únic i emblemàtic camp de tir els voltants del Talaiot de Biniarroca, a Sant Lluís, dins la ruta talaiòtica de l’illa més septentrional de les Illes Balears.

Fèiem cultura talaiòtica caminant entre taules, navetes, barques de pedra (per navegar cap a l’eternitat), torres i talaiots, que ens remeten a l’edat del bronze, en un apassionant viatge cap a la prehistòria, realment bastant ben conservada, amb més de 1.500 jaciments en només 700 quilòmetres quadrats.

Al final de la tirada, després de la dura batalla, els foners retornàrem de nou als talaiots, aquesta vegada dins el poblat de Biniarroca, proper al nucli urbà de Sant Lluís, un dels més deteriorats de l’illa per la instal•lació d’una bateria antiaèria situada sobre el seu cim (ja llevada), i posteriorment pels vials i naus del seu polígon industrial, a més de l’espoliació de pedres que es va fer per a la construcció d’un monòlit als caiguts del bàndol colpista. Molt trist, molt trist!

Aquest dissabte, dia 21, és l’equinocci de primavera, l’estació de l’amor, començant un nou cicle dins la natura, augmentant teòricament les hores de llum i les temperatures. És temps d’arribada d’aus migratòries, és temps de sembrar melons i síndries, tomàtigues, pebres, pastanaga, api, nap, julivert, moniatos, cogombres, carbassó, carabasses, porros, espinacs, bledes, blat d’indis, enciam, faves, ciurons, pèsols, mongetes, fesols de fava de Sóller, alls tendres i cols.

És també bon temps per sembrar esqueixos de parra i de noguer, figueres, llorers i tots tipus de cítrics. Es poden empeltar pomeres, figueres i caquiers, d’estaca. Es poden exsecallar pereres, pomeres, garrovers, oliveres i ullastres, per després empeltar. I per a tots els que no ho saben és el millor temps (entre març i abril) per fer els difícils empelts d’alzines, i poder menjar després saborosos aglans dolços.

La vida actual, a més del trauma pel coronavirus, es resumeix per a la majoria de jovençans illencs (que no s’han pogut encara independitzar de les seves famílies, aquest gran col•lectiu de la ciutadania que cerca respostes i millorar les seves aspiracions vitals), en l’angoixa de cercar feina, formant-se per ser competitiu dins el mercat laboral, complir amb les obligacions domèstiques i, el més difícil, arribar a final de mes, quan els sectors poderosos, principalment econòmics i polítics, s’estan enriquint dins l’actual context de dificultats, afavorides per unes penoses lleis i uns perillosos jutges.
La preocupació pels temes del medi ambient, que no ha deixat mai de preocupar als nostres jovençans, ha tornat a esclatar amb força. Desgraciadament en els últims anys s’han succeït una sèrie d’esdeveniments derivats de l’efecte hivernacle, la capa d’ozó, els abocaments incontrolats, els problemes greus de contaminació, la desmesurada urbanització, tot agreujat per la crisi econòmica, social, política i ambiental que estem patint, que no ha no ha fet més que agreujar aquest fenomen que tant els afecta, que anys enrere s’afirmava que era causat per la globalització progressiva.

Des de joves ens han ensenyat a tenir por al fracàs, fracàs que la majoria no sabem gestionar i que ens anem carregant a l’espatlla un dia darrere l’altre, afegint pedres a la motxilla que portem subjecta a l’espatlla. Com més pedres, més pes anem acumulant, i poc a poc anem arribant a no poder seguir el mateix ritme, i després, desgraciadament, aturar-nos.

Què hem de fer, com hem de gestionar, els “fracassos” de la vida? El més important és aprendre d’ells, agafar la part bona de cada un com a retroalimentació i ajust. Cada fracàs ens ha de servir per optimitzar la nostra vida, i per aprendre a aixecar-nos amb més rapidesa.