Marina mallorquina medieval
Ningú no pot discutir que el període medieval representa un dels grans moments de la nostra historia respecte a la potència marítima que va representar un temps: arquitectura naval, navegació, construcció naval, drassanes, llotja de mercaders, consolat de la mar, cartografia, rutes comercials, ports, comerç, dret marítim. Dos fets històrics de capital importància per al desenvolupament de la marina mallorquina medieval marcaren l’afermament de la seva presència en les rutes mediterrànies: la guerra de cors entre el rei de Mallorca i el rei d’Aragó empresa el 1342, que acabarà en la definitiva reintegració de Mallorca a la Corona d’Aragó i les expedicions de Romania (1351) que conduiran a la derrota de la potència marítima mediterrània fins aleshores hegemònica: la república lígur.
Guillem Morro Veny ha estudiat aquest temps i ens ha posat a l’abast la divulgació d’un període important per a la construcció d’Europa. El coneixement de la pràctica de cors, tan estesa durant aquells segles, era indispensable per a poder entendre l’activitat de la mateixa armada. A partir de 1342 s’inicià una persistent guerra de cors entre el rei de Mallorca i el rei d’Aragó, que va acaparar bona part de les activitats de l’esquadra catalana, per tant, gràcies a un dels inventaris més antics que es coneixen de galeres mallorquines, anomenat “inventari de la coca Sant Antoni”, tenim una aproximació fidedigne a l’època.
No obstant i això, l’interès de la casa Reial de Mallorca per tot allò que es relacionés amb la ciència astronòmica i la seva aplicació a la nàutica, així com la influència de la cartografia mallorquina, genera una cosmovisió més global de l’època medieval a l’illa. Quan parlam de l’esquadra mallorquina ens referim, exclusivament, a l’estol que, amb finalitats defensives i de cors, es va armar al moll de Ciutat de Mallorca durant la tardor de 1342, per contrarestar les activitats corsàries de l’armada catalana. Constava de cinc galeres i coneixem el nom de quatre: Santa Anna, Sant Esteve, Sant Antoni i Santa Bàrbara.