Plats tradicionals: sang amb ceba i els esclata-sangs a punt de sortir
La festa i el bon menjar habitualment no tenen perquè contraposar-se a la feina, al treball o a les rutines, a pesar que, com cal, certs esdeveniments festius acostumen a estar marcats pel consum cerimonial i ritual d’aliments, quasi sempre en majors quantitats i de major qualitat que els altres.
Al camp no tot ha de ser cavar, regar, abonar, podar, empeltar, tomar ametlles, tomar garroves, treure fems, arreglar eines, collir, fer herba, preparar compost, fer embrivada…
El menjar i la cuina tradicional també formen part, i no es poden deslligar de la cultura popular, i com ja vàrem anunciar al primer comentari d’aquesta nova època del Fora Vila Verd, de tant en tant parlarem d’alguns dels plats tradicionals de la nostra cuina illenca.
Sang amb ceba
La sang amb ceba, menjar tradicional i pràcticament oblidat d’aquestes contrades i de tota la Conca Mediterrània, tot un clàssic a recuperar, perfecte contra la crisis i molt recomanable si necessites un aportament extra de ferro, és un dels plats habituals dels nostres avis, que solien preparar especialment durant dues èpoques ben diferenciades: per Pasqua, per aprofitar la sang dels mèns, i a final i començament d’any amb la matança dels porcs.
Dins una greixonera s’hi posaven un parell d’alls esclafats, unes fulles de llorer, un poc d’oli d’oliva de Sóller, un poc de sal i la preuada sang. Una vegada cuita fregien la ceba i els grells, i quan aquests estaven al punt hi posaven la sang, dins el mateix calderó, o l’afegien a la freixura. A més per les matances, que pràcticament ja estan a punt d’arribar, en guardaven de crua per posar als botifarrons i a la vària.
Aquest dijous, el bon amic Toni Vallcaneras, ens preparà aquest deliciós, econòmic i fi plat, assortit a més amb una quantitat d’extres de la seva pròpia collita (patata fregida, pebres vermells, fonoll picat ben fi, xampinyons, xitxols, pèsols i colflori), tot ben mesclat dins una greixonera, servit tebi, acompanyat amb uns bons vins del Pla i Llevant de Mallorca, com el Mont Ferrutx i l’Arxiduc.
Els esclata-sangs a punt d’arribar
Els entesos pronostiquen que ben aviat, probablement d’aquí un parell de setmanes, ja es podran començar a recollir els primers esclata-sangs, rovellons o pinetells, l’espècia comestible més apreciada i coneguda gastronòmicament a les Balears i Pitiüses, ja que aquests dies hem disposat de tots els ingredients necessaris pel seu naixement: pluges i calor; algunes d’elles ben generoses, però suaus, sense fer molt de mal, i amb tronada incorporada que, a més de netejar les teulades, canals i conductes, han començat a omplir generosament les nostres cisternes, que pràcticament estaven buides, i que amb aquestes primeres envestides ja han superat més de la meitat de la seva capacitat total.
És bo recordar que segons la saviesa popular, els mesos bons per girar l’aigua cap a la cisterna son tots els que tenen R (gener, febrer, març, abril, setembre, octubre, novembre i desembre).
Molta atenció els que aneu les primeres vegades a cercar esclata-sangs. Hem de tenir molt present que quan els tallem treuen un poquet de llet de color taronja, o vermell fosc. Si les gotes de suc son blanques o d’altres colors, millor no agafar-los. Millor anar-hi acompanyats d’un bon cercador, que ens mostri els secrets d’aquesta ancestral i meravellosa tasca que ens connecta tan directament amb la natura, rodejats de mata, estepa, ullastres, oliveres, càrritx, fenàs, pins, alzines, murteres (els aromàtics i afrodisíacs murtons, que contenen tanins, resines, oli essencial, aigua, sals minerals, sucres, àcid màlic i cítric, començaran aviat ha estar al seu punt, a pesar que no és aconsellable menjar-ne molts, ja que, com deien els nostres padrins, restrenyen).
Habitualment els esclata-sangs, segons el temps, es poden trobar entre començaments d’octubre i desembre però, si fa bon temps i pluja, inclòs dins els primers mesos d’any nou.
El que no vos revelarà mai un bon cercador son els indrets per on va, i especialment aquí on els sol trobar. El que no farà mai tampoc un bon cercador es rompre i destruir els altres bolets, un bon cercador respecta l’entorn, i no es notarà el seu pas per dins la natura, entre altres coses per confondre a altres de que aquell redol ja ha estat recollit.
Un bon cercador d’esclata-sangs no farà mai mal als arbres ni als animals, ni deixarà fems al seu pas, sinó és un intrús i un indesitjable, que no estima aquest privilegiat entorn del que encara podem gaudir diàriament.
Fesols de fava.
Els fesols de fava (Phaseolus coccineus) del nostre petit hortet, una de les varietats antigues de mongeta que es cultiven a la Vall de Sóller.estan a las seva plenitud.
Els fesols o mongetes (Phaseolus vulgaris) son la llavor de les fesoleres, que recollim de dins les bajoques, que es poden menjar verds, amb les beines, o només les llavors (el propi fesol de fava) tant verds com secs, i contenen un 20% de proteïna i menys del 2% de greixos.
Desgraciadament avui en dia s’està reduint molt considerablement el consum de tot tipus de llegums i verdures, que fins ara havien tingut un paper essencial en l’alimentació humana arreu del món, per la seva riquesa proteínica, i especialment per ajudar a suplir els dèficits de carn.
La majoria de persones ja no menja com els nostres avantpassats, passant de la insuperable i completa dieta mediterrània, i els problemes alimentaris i excés de quilos van augmentant dia a dia, i com menciona perfectament Andreu Manresa, parlant de les fruites i verdures de les grans superfícies, provinents de llocs molts allunyats al punt de venda: “Accelerades amb química de disseny, farcides d’hormones i additius, es recol·lecten verdes, prematures, i maduren en càmeres de fred o gas: no tenen gust, ni fan olor”.
Recomanació de cada setmana: Consumiu productes locals o de proximitat. Els beneficis d’adquirir aliments i un altre tipus de mercaderies en botigues o cooperatives que treballen amb proveïdors de zones properes repercuteixen directament en aspectes socials i mediambientals, a més de que milloren la nostra pròpia salut!