Rotació de cultius

L’antiguitat ens porta un patrimoni ric en moltes tradicions i costums. Per exemple, dins el món agrícola cal deixar constància de que a la prehistòria i les etapes històriques successives ja es començaren accions de modelar la terra en benefici de l’alimentació dels humans. En aquest temps, després d’una collita, ja es feien cultius millorants per incorporar-los al sòl abans del cultiu següent.

Els sistemes van evolucionar amb la introducció de nous cultius que eren rotats bé anualment, bianualment o triennal ment. Amb el perfeccionament de les successions van aparèixer les rotacions, que permetia mantenir la fertilitat del sòl sense disminuir els rendiments. La rotació és bàsica dins l’agricultura ecològica pel que fa a la seguretat de la terra enfront de les plagues més endèmiques com de les diferents malalties que puguin tenir una vegada la terra està abonada.

És en aquesta variant d’agricultura que està totalment prohibit els adobs i essencialment els productes que venen derivats de la industria química com els fitosanitaris. En aquest sentit és important que es duguin a terme els controls per tal de preservar la seguretat de la collita. La gestió de la terra que faci el nostre pagès i agricultor ha de tenir per objectiu mantenir un ambient saludable i biològicament actiu, a més de proporcionar les condicions òptimes per al creixement vegetal. Una variant de rotació són els anomenats monocultius en un mateix lloc al llarg dels anys.

D’aquesta manera es generen desequilibris en la composició mineral de la terra i propicia l’aparició de plagues i malalties especialitzades en determinades famílies de plantes. És un sistema basat en l’aportació de nutrients externs a la pròpia finca, creant una dependència cada cop més gran. Per una banda, s’aporten grans quantitats de fertilitzants minerals i es cultiven varietats cada cop més productives, i sobretot diverses, ecològiques, mentre que es deixa de prioritzar l’aplicació de matèria orgànica.