Fernando Blesa: “La COVID-19 ha enginyat l’agricultura casolana”
L’agricultura no és titularitat sols del professionals, ans tot al contrari. Avui, a causa de la COVID-19, molts són els que tenint una mica de terra s’han dedicat al món de la pagesia. El temps de lleure ha mogut l’enginy. Uns per manca de possibilitats econòmiques, altres per sobra de temps, i altres per pura afició, s’han llançat, gavilans i càvec en mà, a conrear petits espais de llurs jardins o corrals.
Tomàtigues, lletugues, pebres… tot una compost de llavors que s’han venut a les botigues especialitzades per, solc a solc, anar-les sembrant dins la terra llaurada de fa poc. Totes les persones que han fet això, o moltes al manco, es demanen si aquesta tasca arribarà a bon port. Un per la situació dels seus horts, foscor o massa sol, i altres perquè a pesar de tot no entenen de pagesia. Sigui el que sigui, aquest temps de pandèmia ha donat més llum a un sector on en veia molta foscor: el sector primari.
La pesca no ha sigut possible per aquells que no són professionals fins no fa massa dies. Lluny han quedat aquelles albes matineres per anar als calamars de potera, amb una foscor ben espessa, i després al peix roquer. La gent no s’ha aixecat de jorn per sortir a pescar i aprofitar la gana del peix per enganar-lo i pujar-lo al poal i després fer-ne una torrada o un bon brou de peix. Ara ja sí. Ara és el moment de recuperar el temps perdut i, sobre tot, la treva que la COVID-19 ha donat a la mar.
Tot l’esmentat abans es resumeix en una persona, entre moltes altres, és clar. Fernando Blesa Acosta (Sóller, 1958) és un enamorat de la terra i de la mar. Tant una cosa com l’altra li venen del seu pare, també Fernando Blesa, que ja va morir fa anys. Del seu pare va aprendre la saviesa del camp i de la pesca amb canyeta.
Aquest home petit, mostatxos i de bon caràcter, feia feina a les fàbriques tèxtils de Sóller i les hores de lleure, anava a jornal per la terra: llaurar, arreglar jardins, regar… Fou un dels bons empeltadors que ha tingut Mallorca. Per quasi tots els pobles de la nostra illa hi ha empelts que duen la seva empremta. A les poques hores perdudes que li quedaven, li agradava anar a les pesqueres de roca a pescar oblades amb el seu fill fins que, en Fernando jove, es feu càrrec del manteniment d’un llaüt de 4 metres d’eslora i un petit motor dièsel i aprofitaven per sortir a pescar ja ben al mig de la mar: raors, llampugues, peix pla… aquestes eren les aventures del pare i el fill.
En Fernando recorda amb molta nostàlgia els temps viscuts amb el seu pare que, de ben jovenet, ja anava amb ell a ajudar-li a les terres de les que en tenia cura i lo dur que era dur un jornal a casa quan les coses no eren gens fàcils. Eren una família molt coneguda a Sóller perquè al llarg de molts d’anys, feien planters d’estranys per vendre a la plaça del Mercat els dies abans de Tots Sants. Els més macos de tots sense dubtes. Com a bons pagesos s’ho jugaven tot a una carta. Si el temps acompanyava i l’esplet era bo, perfecte, però si no, l’oportunitat havia fuita i fins l’any que ve perquè aquesta flor és per aquesta data i no per una altra. És una flor de cementiri.
El Fernando Blesa aprengué també del seu pare a no tirar res perquè sempre, segons ell, tot pot servir un dia o l’altra. La veritat és que és així i ell com exemple posa que, “una sabata trobada a la mar, s’ha d’agafar perquè si un dia tens una via d’aigua, pot ser et serveix per tapar el forat a la fusta o a la fibra. Si no tens res, segur que entrarà aigua però si tens, alguna cosa podràs tapar i, al manco no entrarà tanta aigua” diu en Fernando amb experiències viscudes i que no són més exemples de la saviesa dels majors.
El nostre personatge no ha deixat mai ni la terra ni la pesca. Ara però, s’hi ha tornat a endinsar per mor d’aquest temps de confinament. Ha llaurat, ha sembrat i ja veure si un dia pot recollir. Ell és dels que pensen que la pagesia està tocada d’ala i que serà molt difícil encaminar-la com era abans. Destaca la sort que tenen els que, com ell, tenen un boci de terreny i poden sembrar quatre coses per consum propi. “Som uns privilegiats” assegura amb una rialla de goig.
Pel que fa a la pesca té desencís perquè després de prop de tres quatre mesos, ha sortir a pescar calamars i quasi ha fet cala buida quan ell els dels bons pescadors de la zona i no perquè en sàpiga més que els demés, assegura, més aviat és perquè hi passa moltes hores i el secret, afirma Fernando, és tenir el fil dins l’aigua i no els llençols damunt el cos. “Un pescador que li agradi ha de tenir poca son”, assegura en Fernando.
Fernando Blesa assegura que aquesta aturada forçada per la COVID-19 ha vingut com anell al dit a la mar perquè en teoria haurà sofert una aturada que haurà servit per remuntar i deixar el peix criar dins tota la mar del món. Li agrada molt pescar però pesca, afirma ell mateix, allò que necessita per menjar a casa o per fer qualque present als amics i familiars. En Fernando Blesa assegura que la pesca, igual que la casa com tot, ha d’esser responsable perquè tot el mal que facem avui, el trobarem demà.