Mateu Morro: “Tots anam dins el mateix vaixell”

Mateu Morro i Marcé (Santa Maria del Camí, 1956) és el gerent de l’ens públic Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (Fogaiba), depenent de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Va ser conseller d’Agricultura a la legislatura 2000–2003 i posteriorment, entre moltes altres coses, coordinador d’Unió de Pagesos del 2005 al 2013. Llicenciat en Història per la UIB l’any 1979, ha publicat nombrosos llibres, quasi tots ells amb la temàtica de la història i la cultura popular.

Pregunta- Quina ha estat la seva feina principal en aquests primers nou mesos de feina? Ha canviat per la situació de la Covid-19?

Resposta.- Sobretot ha estat anar gestionant i pagant les ajudes que hi havia en marxa, en un moment en què el període de la PAC 2014-2020 arriba al seu tram final. La nova situació ha tengut efectes diversos: d’una banda, haver d’organitzar la feina a partir de la situació de confinament, la qual cosa hem intentat que tengués el mínim d’efectes sobre les tramitacions d’ajudes, i de l’altra haver de plantejar l’aplicació de les noves mesures elaborades per la conselleria dins el Pla de Xoc de suport al sector, amb mesures immediates per al sector pesquer, lacti, ramader i, en general, per a tots els subsectors. Val a dir que l’activitat de tots els treballadors del Fogaiba s’ha mantengut al llarg de totes aquestes jornades, aconseguint un nivell de pagaments de prop de 10 milions d’euros.

P.- La situació actual amb la Covid-19 ha suposat un canvi dràstic per a tothom i a tot el món. Què en pensa?

R.- Clar que ha suposat un canvi i, probablement, en suposarà més encara en el futur. Les conseqüències econòmiques de l’estat d’alarma poden ser d’una magnitud imprevisible, sobretot perquè enllacen amb els efectes de la crisi del 2008, que va estar mal gestionada i va ser tancada en fals. Es va transferir el deute de la banca privada a l’Estat, endurint les condicions de vida de la majoria de la població. El resultat és que ara tenim molt menys marge d’actuació. I, a més, la situació exigeix respostes urgents i de moment sembla que la Unió Europea no està massa disposada a actuar amb la coherència necessària.

P.- D’aquesta situació que ha esdevingut totalment per sorpresa, vostè creu que haurem après alguna cosa?

R.- Segur que haurem après moltes coses quan acabi. De moment s’ha actuat de forma molt diferent respecte l’anterior crisi, protegint la gent i especialment la més vulnerable. El que passa és que hi ha coses que no funcionen a nivell general i que, si no es canvien, ens dirigiran cap a noves crisis. Hi ha temes com el canvi climàtic que exigeixen respostes d’urgència i a nivell mundial. La crisi del coronavirus ens ha fet veure que tots anam dins el mateix vaixell i que si s’enfonsa ens enfonsarem tots.

P.- El sector primari ha reaccionat i ho ha fet amb valentia, decisió i fora por des del primer dia. Creu vostè que aquesta acció i reacció haurà servit perquè la gent s’adoni que els pagesos ens han salvat?

R.- És cert que el sector primari està aconseguint una major visibilitat en els darrers temps, ja abans de la crisi del coronavirus, amb les mobilitzacions pageses, i ara amb l’evidència que sense agricultura no hi ha menjar. La reacció del sector davant la crisi del coronavirus ha estat immediata i, com dius, sense por. També s’ha pogut constatar que, encara que hagi rebut fort els darrers cinquanta anys, encara té una forta incidència en el subministrament d’aliments a les Balears. I això s’ha de fer constar, perquè vol dir que en un moment en el qual venguin mal dades tenim una important capacitat de produir aliments per a la nostra població.

P.- Creu vostè que la pagesia, la ramaderia i el sector primari en general en sortiran enfortits d’aquesta mala experiència? Pot ser un enfortiment de conscienciació tant aliena com de portes endins?

R.- El nostre sector primari ja sap el que ens ve damunt des de fa anys. I les solucions possibles als problemes també són conegudes. A vegades la desconfiança, l’individualisme o la manca d’esperit emprenedor impedeixen fer coses que s’haurien de fer i quan s’haurien de fer. Potser que aquesta crisi ens hagi llevat una mica la son, tant a gent amb anys d’experiència com a gent jove que, com és lògic, té més inquietuds i més empenta. En sortiran enfortits segur.

P.- La unió fa la força. Creu vostè que aquesta unió esdevinguda dins el sector serà bàsica per posar en valor el producte d’aquí en un futur?

R.- Si no ens unim ens aniran enterrant a tots, un darrere l’altre. Hi ha d’haver unió entre el sector productor i també unes àmplies bases d’acord amb el sector transformador i el comercialitzador. És tota la cadena agroalimentària la que s’ha d’unir, tota la que funciona sobre la base de producte de proximitat. Hi ha veus dins el sector que demanen que es legisli l’obligatorietat de vendre el producte local si aquest existeix en quantitat i qualitat; si fa falta, canviant el marc normatiu que regula les relacions comercials dins l’àmbit agroalimentari.

P.- La producció del xot i la porcella ha tingut ajudes per evitar haver de pujar preus a la temporada de Pasqua. Creu que ha donat el resultat esperat i que ramaders i consumidors estan contents?

R.- El xot i la porcella són produccions bastant vinculades a la restauració i també al turisme, que estan tancats. Davant això, la Conselleria ha apostat per tirar endavant un Pla de Xoc a favor del sector agroalimentari balear amb motiu del coronavirus i això ha ajudat a salvar, en bona part, la campanya de Pasqua. També han ajudat, i molt, els mitjans de comunicació i la gent reconeguda que a títol individual ens ha ajudat difonent receptes, explicant com es fan les panades o informant de l’actualitat del sector. El resultat, per ara, està sent millor del que es podia esperar. La reacció dels consumidors ha estat espectacular i les empreses que han distribuït a domicili han batut records.

P.- Aquest impacte de la Covid-19 ha estat un revulsiu per al consum de xot, porcella i cabrit d’aquí? Potser sigui una percepció vista des del confinament. Què en pensa vostè? Mai s’havia escoltant tant parlar d’aquesta carn com a joia de la corona.

R.- No hi ha dubte que les dues produccions càrnies amb una major incidència social són la de xot i la de porcella. El cabrit també. Hi hauríem d’afegir el vacum, sobretot a Menorca. Sí que són, en certa manera, la joia de la corona, ja que el porc i el pollastre són quasi sempre produccions importades de fora i amb l’origen a sistemes de producció ramadera molt industrialitzats i d’escassa vinculació amb el territori.

P.- Què cal fer perquè d’una vegada per totes, el producte local sigui realment present a les taules de les nostres llars, restaurants, hotels? Molta gent s’omple la boca amb aquestes frases fetes de consumir “lo nostro” però en realitat els seus rebosts s’omplen de productes de fora.

R.- Cadascú ha de fer la seva part i tots plegats hem de remar en la mateixa direcció: fa falta incrementar i millorar la producció, comercialitzar-la millor i treballar amb les empreses interessades en participar en aquest projecte; l’Administració ha d’actuar amb la compra pública d’aliments i aportant ajuda i assessorament tècnic; els cuiners, seguint fent aquesta labor imprescindible de dignificació de la nostra gastronomia; i, sobretot, hem d’aconseguir que els nostres pagesos i ramaders puguin fer la seva feina amb unes condicions de rendibilitat adequades.

P.- Com es troba el sector lacti balear a hores d’ara?

R.- Té enormes dificultats pels elevats sobrecostos de l’alimentació animal deguts a la insularitat. Els preus de la llet són baixos i els costos més alts que a la Península. És lamentable que fins ara no s’hagi atès realment la demanda del sector primari balear per prendre mesures de compensació de la insularitat. Madrid n’ha estat el principal responsable, però fins ara mai no s’havien fet els deures seriosament. L’actual conselleria ha fet molta feina en aquest sentit els darrers nou mesos i esper que s’obtenguin els resultats que el sector necessita.

P.- Han anat desapareixent productors de vaques i llet. Creu que és un sector que es podria recuperar? Val la pena?

R.- Tots els sectors són importants. I el vacum de llet, en volum econòmic, és un dels tres més importants de les Illes Balears, amb l’hortícola i el vitícola. Però pel que fa a hectàrees conrades, la superfície gestionada pels ramaders de vacum de llet és molt superior als altres dos subsectors. No és una opció renunciar als lactis i formatge denominació d’origen de Menorca o als de Mallorca, ni abocar totes aquestes hectàrees a l’abandonament. Però necessita un nivell molt alt d’inversió, i tan sols en un context de reconeixement de la insularitat per part de l’Estat i d’aposta alimentària sobre bases locals seria possible créixer en producció i nombre d’animals, el que faria possible el relleu generacional.

P.- Fogaiba és el braç coordinador de les ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC), el Pla de Desenvolupament Rural (PDR) i de la part dels finançament de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS). Creu que les ajudes que venen de l’exterior són suficients?

R.- Tenim dades que demostren que els pagesos de les Balears cobren bastant més poc que els pagesos de la resta de l’Estat. Hi ha hagut passes positives: el reconeixement de certs aspectes de la insularitat en ajudes ramaderes, la consideració de tot el territori balear com a zona desafavorida o l’arribada d’alguns recursos de l’ITS. Però encara estam molt lluny de la mitja d’ajuda espanyola i no diguem de l’existent a països com Itàlia, França o Alemanya. En aquest sentit, les ajudes no són suficients per donar suport als nostres pagesos en condicions semblants als d’altres indrets.

P.- La pagesia necessita una empenta, formació i renovació. Com copsa vostè des del seu lloc la situació que viu el sector primari?

R.- La formació la veig bastant treballada, sobretot gràcies a l’Escola d’Enginyeria Agrícola, la formació professional i la formació no reglada feta des del propi sector. En la innovació i experimentació s’hi ha de fer més feina, sempre lligada a les necessitats del sector i coordinada des de l’administració agrària. Necessitam una innovació tecnològica lligada a les necessitats del pagès i que no representi posar-li una argolla al coll, en obligar-lo a contreure despeses que no podrà rescabalar mai.

P.- Pensa vostè que el sector turístic, en condicions normals, torna al sector primari allò que rep d’ell? M’estic referint que els agricultors són els cuidadors del 85% del paisatge d’aquestes illes.

R.- El sector turístic té les seves pròpies regles que, en general, no són les de tornar res a ningú, sinó que són aconseguir els millors guanys possibles al menor cost. Si ens referim als empresaris concrets del sector m’imagino que hi deu haver de tot, com en el conjunt de la societat. La interpel·lació més que als operadors turístics la faria a la nostra societat i, de manera particular, als representants polítics, que són els que tenim el deure d’articular propostes que lliguin els diversos sectors de l’economia i mantenguin vius aquells àmbits, com el primari, que són imprescindibles però que no es poden deixar dependre dels mercats globalitzats si no els volem veure desaparèixer en poc temps.

P.- Una implicació del sector hoteler i turístic en forma de consum del producte local seria una gran ajuda als pagesos. Els hotelers viuen de vendre el paisatge d’aquesta terra, entre altres coses. Què en pensa?

R.- Crec que poden tenir molta més implicació. Una part significativa de la nostra producció l’absorbeix el turisme. Però si aconseguim potenciar i fer entendre aquesta connexió entre la pagesia i el nostre paisatge, la gastronomia… i feim entrar més el turisme de qualitat, que vol conèixer i difondre també la part pagesa de les illes amb tota la seva autenticitat, ben segur que anirem fent bones passes. De fet, l’arrencada dels vins de qualitat a les Balears seria impensable sense l’estirada turística, per posar un exemple.

P.- El sector primari és partidari de les subvencions per viure o vostè creu que, en general, voldrien tenir altres sistemes de subsistència?

R.- Ni el sector primari ni cap sector és partidari de les subvencions. A dia d’avui són la manera que tenen els estats de compensar parcialment la greu injustícia que significa fer competir les nostres produccions amb produccions que han tengut uns costos molt inferiors, ja que no s’han fet en les mateixes condicions econòmiques, laborals, socials i mediambientals. És això mateix el que fa que no siguem capaços de produir mascaretes, bates o altres materials sanitaris imprescindibles, perquè no podem competir amb els xinesos. Si volem tenir mascaretes per a tothom i quan ens facin falta les haurem de fer nosaltres, i les haurem de pagar a un preu just, no al de la Xina. Si volem tenir producció alimentària també l’hem de pagar a un preu just, que és el necessari per compensar la feina del pagès. Si ho feim així no faran falta subvencions.