Ovella roja, una nova línia de futur

La raça ovina ovella roja mallorquina està classificada com a raça autòctona en el Catàleg oficial de races de ramat d’Espanya. El logotip de raça autòctona, ovella roja mallorquina es concedeix per als productes procedents d’aquesta raça. La responsabilitat del correcte ús d’aquest distintiu és de l’Associació de Ramaders de l’Ovella Mallorquina, com a entitat oficialment reconeguda per a la creació o la gestió del llibre genealògic i el desenvolupament del programa de millora de la raça. Val a dir que és un animal que es troba en perill d’extinció i per això l’associació que ha promogut el seu reconeixement com a raça autòctona treballa de valent amb la lluita per a la seva conservació. És raça autòctona oficialment reconeguda des del mes de gener de 2007.

La seva raça i tipologia fan referència al seu origen, color, morfologia i guix de la seva coa. El seu origen deriva del creuament de dos troncs de ramat oví, un procedent del sud de continent europeu i l’altre dels països del nord d’Àfrica, aportant les característiques diferencials d’aquesta raça. El seu cap és allargat i gros, amb la línia frontonasal de perfil subconvex, malgrat que en les femelles es presenta amb certa freqüència el perfil recte. Les femelles són sempre sulles, i els mascles, les poques vegades que tenen banyes, són de tipus molt rudimentari. Les orelles són grosses i lleugerament caigudes.

El coll és llarg i fort i el cos és ample i profund, amb la gropa lleugerament inclinada, aspecte aquest que canvia quan els animals estan ben alimentats, pel dipòsit de greix que s’acumula sota la pell, la qual cosa pot motivar algunes vegades la impressió que la gropa és més alta que la creu.

Pel que fa a la distribució geogràfica, la raça s’ubica a l’illa de Mallorca, fonamentalment de pastura molt rústica, acomodada en els terrenys de climatologia seca, capaços d’aguantar les èpoques de sequera, fet que fa que fos un animal molt apreciat a les àrees del sud de Mallorca, especialment en el municipi de Llucmajor, malgrat que ara ja està estesa per tota l’illa.

Es troben animals amb una tonalitat roja intensa malgrat que en molts casos la capa és d’un color roig més pàl·lid. L’altura entre els mascles i les femelles oscil·la entre els 75 i 70 centímetres. El pes dels mascles són uns 110 quilos mentre que el de les femelles és d’uns 50 o 55. Altres característiques són la coa ampla en forma triangular, més llana de color crema en els exemplars adults i roja en les cries, textura extrafina i pèl roig amb coa grassa.

L’ovella roja mallorquina presenta una gran adaptació al medi, resistint molt bé les èpoques de sequera. La seva explotació en extensiu fa que siguin animals que afavoreixen el manteniment del sotabosc net, a la vegada que es disseminen els seus excrements per tot el bosc, evitant la seva acumulació en una zona determinada actuant com un adob natural. És un grup reduït d’ovelles de la nostra comunitat que té la consideració de raça amb un morfotipus ben definit a l’illa de Mallorca. Es coneix també amb la denominació de coeta, en clara referència al gruix de la coa.

Actualment s’està començant una projecte de recuperació de la utilització de la llana de l’ovella roja mallorquina de manera artesanal. També el xot és molt present en els plats quotidians de l’illa i, sobre tot, a l’època de Setmana Santa, on és tradició familiar preparar les panades de me. El xot, de fet, i més concretament el me ha estat sempre un menjar molt típic a les nostres contrades, tot i que de cada vegada es perd més el consum dels animals d’aquí per la competència de preus dels animals de fora.

El sistema d’explotació és extensiu. En la majoria dels casos són petites guardes, d’entre deu i 300 ovelles, explotades no de forma especialitzada, essent en aquest punt de vital importància la seva adaptabilitat al medi i sistemes d’explotació. La seva adaptabilitat en ambients específics és bona per la climatologia mediterrània occidental, que es caracteritza per una estacionalitat marcada per períodes de sequera. Solen anar rotant per les pastures de les finques sense massa supervisió de l’home i nul·les estratègies de reproducció. Els controls de rendiments s’estan mesurant i en vàries explotacions en el mateix temps. En els darrers anys s’està incorporant la producció assistida a les explotacions que participen en els estudis de reproducció per a la connexió dels ramats que treballen de manera especialitzada en el control càrnic per així poder diferenciar els caràcters d’origen genètic ambiental.

Per parlar amb coneixement exacte del tema que ens ocupa, tenim l’oportunitat de fer-ho amb Toni Seguí Villalonga (Inca 1994), president de l’Associació de l’Ovella Roja Mallorquina, que ha estat la que ha duit a terme tota la gestió per aconseguir el logotip de la raça. Ell fou un dels ramaders que s’adonaren que aquesta raça estava en perill d’extinció i que, per tant, s’havia de fer alguna cosa per, en primer lloc, salvar-la com una raça nostra i, per suposat, treure’n tot el profit possible, tant pel que fa als criadors com als consumidors. Toni Seguí està convençut de la bona qualitat de l’ovella roja, tant pel seu sabor com pel rendiment que dona la seva comercialització. És un enamorat d’aquesta ovella i del camp en general i creu, juntament amb els seus companys de viatge, que la cosa ha anat i va bé, de moment, però que no és una cosa fàcil i que queda encara molt camí per córrer i que no poden quedar de mans creuades perquè els èxits no venen mai si no els surts a camí.

Pregunta.- Què és per a vostè l’ovella roja mallorquina?
Resposta.- És un animal molt nostre que hem de conservar perquè està en perill d’extinció i ja no ens podem permetre perdre més races autòctones. Una raça autòctona és un tresor que, mentre sigui possible, ha de viure i conviure amb nosaltres, sigui la raça que sigui.

P.- Ara que ja tenen el logotip concedit per part del Ministeri d’Agricultura, quin camí prendran?
R.- Ara continuarem amb la comercialització de productes de l’ovella roja. El me roig, fuet de me i formatge de llet d’ovella roja mallorquina. També se’ns obri un camí molt interessant pel que fa a la comercialització del me roig cent per cent raça mallorquina. És un animal exclusiu i pensam que s’ha de potenciar tant pel seu gust com per allò que és.

P.- Quantes persones conformeu l’associació?
R.- L’any passat érem trenta i aquest ja som 36. No és una associació que té ni ànim de créixer desmesuradament ni, de fet, podria perquè som els ramaders que som. De tota manera val més pocs i ben avinguts. Les coses sempre són més fàcils si s’han d’acordar o dur a terme entre un nombre més reduït de gent. Això no vol dir que no vulguem més gent, tot al contrari, però no serà mai una associació multitudinària pels motius que t’he esmentat.

P.- Podríem saber més o manco quants d’exemplars hi ha ara a les Illes Balears?
R.- Dins l’Associació de l’Ovella Mallorquina hi ha unes 3.070 ovelles, més o manco. La nostra intenció, i allò que ens agradaria, seria arribar a les 4.000 l’any 2020. De mica en mica ho anirem aconseguint perquè la gent de cada dia està més conscienciada i, sobre tot, animada.

P.- Quins productes teniu ja comercialitzats?
R.- El fuet que fa en Rafel Figuera a Agromart, que és un producte totalment raça roja, el formatge de l’ovella roja de Son Jover, que també és cent per cent raça. Poc a poc anirem duent més productes al mercat, però hem de pensar que el món no es va fer en un dia.

P.- Com es troba en aquest moment l’ovella roja?
R.- La veritat és que va creixent d’una manera positiva. És una ovella que la gent, ramaders i consumidors, van reconeixent les capacitats que ella té. És molt important també la feina que hi fa l’Associació de Millora Genètica perquè sigui més productiva. En definitiva, aconseguir el logotip que ja tenim ens permetrà la seva comercialització dins el món de la restauració i als particulars com un me exquisit. Pretenem que es vengui com una cosa única i no dins el mercat global.

P.- Què diferencia especialment el me roig de l’altre?
R.- La diferència és que el me roig s’ha de menjar entre els 13 i 14 quilos en canal perquè el petit o mitjà no treu les capacitats gustatives de la carn. És una carn molt vermella i menjant-lo més petit no treu el millor d’ell. El secret és menjar-lo amb el pes que recomanem perquè el gust ja és molt representatiu al paladar oferint el gust que pertoca. No és una gust de me, és un gust de carn de qualitat feta aquí.

P.- Aquest animal es pot fer tant a la Serra de Tramuntana com al Pla de Mallorca?
R.- Nosaltres tenim animals de raça roja repartits per tota l’illa. D’uns anys a aquesta banda s’està venent molt d’animal per reposició i per recria. En tenim a la Serra de Tramuntana, però el gruix més significatiu va quedar a la Marina de Llucmajor. Aquesta és una zona molt crítica a l’illa. És un lloc on hi plou poc, passen alguns períodes complicats per menjar, tant a l’estiu com ara. Aquestes adversitats foren el motiu pel qual es va conservar aquesta ovella a Llucmajor. Podia passar d’un excés d’aigua i verd a una sequera quasi total. És un animal molt fort que suporta molt bé els extrems i això la fa diferent. És una raça que, si està bé, aprofita molt les pastures forestals.

P.- I parlant de preu, hi ha diferència d’una raça a l’altra?
R.- No. La idea que tenim des de l’associació és que es mantinguin els preus perquè hi ha mercat. El millor reconeixement per a nosaltres, els socis, és que la gent ja sap què menja. Sols volem que quan la gent compri i mengi el me roig sàpiga perfectament quin me és i tenir la seguretat de que no és de fora, tot al contrari, els seu gust ha de recordar les illes.

P.- És una animal que requereix cuidats i menjar distint a la resta d’ovelles?
R.- És un animal exactament igual. Pensa que parlem d’un animal que de pes adult pesa de 20 a 30 quilos més que l’ovella tradicional. L’ovella mallorquina pesa uns 40 quilos, mentre que la roja pesa entre 60 i 70 quilos. Els mascles de la mallorquina pesen de 60 a 70 quilos i els de la roja de 120 a 130 quilos en viu. Això fa que requereixin més alimentació però, per contra, les prestacions que li traiem no les pots treure de cap alta raça. Els índexs que té de conversió estan molt bé si ho pensam en comparació al que menja per allò que dona. És un animal molt ben aconseguit.

P.- Com pensen fer la comercialització del producte?
R.- La nostra idea és, en un principi, si podem i va bé, vendre el me envasat tant per posar-lo directament dins el forn o perquè els posis damunt la planxa. La nostra idea inicial no és que es comercialitzi a través de les carnisseries. La nostra idea és que vagis al supermercat i trobaràs un lloc amb el títol d’ovella mallorquina, cent per cent, raça. Tot això es gestionarà des de l’associació. No volem donar el poder a cap mercader.

P.- Ha estat molt complicat aquest procés?
R.- Sí, com totes les coses, però hem de tenir present que aconseguir una marca no és com anar a comprar tabac. Són moltes les coses que s’han d’analitzar i demostrar per tal que les coses es facin bé. Val a dir que des de la Conselleria d’Agricultura el seu suport ha estat vital en aquest procés i d’ells rebem el recolzament que necessitem i més. A la conselleria han entès que l’ovella roja mallorquina és més que una marca. És una raça autòctona. És nostra i de ca nostra.

P.- Alguna cosa més?
R.- Jo voldria animar la gent a consumir productes propis de la nostra terra i si són ovella roja o derivats d’ella, encara molt millor.