Ara llegint
Sa figa per ser bona ha de tenir tres senyals: crivellada, secallona i picada d’animals

Sa figa per ser bona ha de tenir tres senyals: crivellada, secallona i picada d’animals

Les acaballes del mes de juny porten a horts i mercats l’aparició de les primeres figues de la temporada: les figues flor. Aquest fruit és un dels més esperats a les Illes Balears ja que, a més de ser un dels fruits amb un arrelament tradicional més fort, representa la irrupció en el panorama fruiter de les figues, un fruit que es presenta a la nostra comunitat sota més de seixanta varietats diferents.

La figuera (Ficus carica) és, juntament amb la palmera, la vinya i l’olivera, un dels membres que constitueixen els cultius arboris més importants de les primeres civilitzacions de la conca mediterrània. De fet, la figa és considera un dels fruits més antics del planeta, ja que s’han trobat fòssils d’aquesta fruita datats fa més de 60 milions d’anys.

L’aprofitament i el conreu de la figuera ja és present a l’època dels faraons, però és en la Grècia Clàssica on troba el seu esplendor ja que, segons conten les fonts de l’època, era el menjar preferit de Plató i el famós metge Galè ja recomanava el seu consum als atletes que s’entrenaven per participar en els Jocs Olímpics.

Provinent de l’Àsia Menor, el conreu de la figuera s’estengué per la Mediterrània gràcies a la influència de la civilització greco-llatina, trobant a les Illes Balears un indret on arrelà especialment degut sobretot a les condicions idònies que els terrenys d’aquestes illes presentava.

La figa és un element importantíssim en la comunitat balear tant pel que fa a la cultura del porc -ja que els servia d’aliment- com pel que afecta a l’alimentació humana. Tant fou així, que hi ha contractes d’arrendament de la Mallorca preturística on s’hi incloïen apartats dedicats a la sembra de figueres.

L’extensió  del cultiu de la figuera a les Balears esdevingué durant el segle XIX un cultiu industrial quan la Sociedad Económica de Amigos del País va promoure el cultiu i l’exportació de les figues seques, iniciant així el camí cap a una lleu però innovadora industrialització de part del camp balear.

La figuera és un arbre de fulla caduca que presenta una capçada ampla i arrodonida que fa una ombra espessa i agradable, fet que l’ha convertit un tota una icona del paisatge balear ja que són pocs els quilòmetres de la nostra comunitat que no compten amb l’omnipresència d’aquest emblemàtic arbre.

La figuera presenta unes arrels abundants i robustes, amb un gran poder de penetració; però si hi ha un element que caracteritza aquest arbre és el seu tronc torçut i brancós amb una escorça llisa, cendrosa i delicada. La fusta de la figuera és molt fluixa i es podreix fàcilment, presentant una particularitat: no fa caliu, passa de la flama a la cendra directament. Les fulles de la figuera són de mida grossa i solen estar dividides en lòbuls (de tres fins a set), solen tenir la punta arrodonida i compten amb un pecíol llarg i gruixut, a més de ser aspres al tacte, per aquest motiu eren emprades per agafar anguiles als torrents.

Els brots i les fulles de la figuera contenen làtex -lletrada- que els serveix per a la defensa contra microorganismes i herbívors, per a la cicatrització de ferides i de material de reserva. Aquesta lletrada es solia emprar per coagular la llet dels mamífers per tal d’elaborar llet presa; tot i que cal anar molt alerta en no acostar-la directament ni a la boca ni als ulls ja que pot produir fortes irritacions. La lletrada sol ser símptoma de verdor: així, si en collir una figa surt alguna gota de lletrada, millor no menjar-la.

Aquest arbre presenta una perfecta adaptació al clima mediterrani ja que vol hiverns suaus i estius calorosos. Sol prosperar en qualsevol tipus de sòl, tot i que presenta preferència pels calcaris, calents i rics en nutrients. Tot i això, és un arbre que en terrenys fèrtils pot arribar a assolir gran talla, malgrat que la seva tendència de creixement sigui horitzontal. Sol resistir bé les sequeres i la salinitat, però  per a un òptim creixement requereix humitat; ara bé, si es dóna un excés d’humitat i de nutrients, les figues són més grosses però menys dolces.

L’època de floració de la figuera és dóna entre maig i juny, en un seguit de petites floretes que es troben en un recepetacle anomenat siconi, receptacle que serveix de suport a les flors de la figuera. Per tant la figa més que una fruita és una inflorescència.

Quatre són els sistemes de reproducció més habituals de la figuera: per llavor; per morgonament o transpantament; per estaca -de novembre a març-, o per clots de figuera -sistema pel qual s’enterra tota una branca, excepte l’ull-.

Un fet a tenir molt present en cas de sembra per estaca o clot de figuera és el de regar abundantment l’ull de la branca, ja que així s’aconsegueix un ràpid creixement i -en conseqüència- un millor arrelament.

La figa és el fruit de la figuera  i sol fructificar al  llarg de l’estiu, essent la primera en florir la figa flor a finals de juny, mentre que la resta de figues ho fa entre els mesos d’agost i setembre.

La figa és un fruit de mida variable i forma semblant a la de pera. Depenent de la varietat sol tenir la pell de color verd, morat o negre, presentant -a més- una polpa vermellosa de dolçor suau i refrescant.

La figa flor sol ser de pell negra i color vermellós cap al final del coll, amb poca consistència: d’aquí deriva l’expressió popular “ets més delicat que una figa flor”. La figa flor en comparació amb la resta de figues és més grossa però menys dolça.

A les Balears s’han comptabilitzat més de seixanta varietats de figues, classificades per la forma: abaldufades, ouades, aperades, còniques, esclafades i esfèriques; tot i que les més valorades són les de coll de dama, bordissot, peratjal, de la senyora o de la roca.

A Mallorca hi ha un seguit de dites populars que fan referència les qualitats que ha de tenir tota bona figa: “Una bona figa ha de tenir coll de beata (un poc torta prop del capoll), llàgrima de vídua (botonet de mel a l’ull) i vestit apedaçat (clivellada).”

            “Sa figa, per ser bona,

            ha de tenir tres senyals:

            crivellada i secallona

            i picada d’animals.”

La figa és un dels ingredients bàsics de la dieta mediterrània tradicional, tant si es consumeix fresca com seca. Les figues seques són des de fa mil.lennis un àpat tradicional, pràctic i antic ja que són molt nutritives i fàcils de transportar i conservar.

Les figues seques es classifiquen a la nostra comunitat en dos apartats segons la tècnica seguida durant el seu assecament: figues verges o figues del sol o figues forneres, si han estat assecades de manera artificial, tradicionalment es feia al forn.

La figa fresca conté al voltant d’un 80% d’aigua i un 20% de sucre, mentre que la figa seca té un 20% d’aigua i un 50% de sucre, gaudint per tant de molt valor calòric.

La figa és una fruita delicada i cal collir-la amb molta cura i atenció, tant per no fer-la malbé com per vigilar de no caure ja que les branques són molt fràgils i no aguanten molt de pes. Un altre consell pel que fa a les figues és el de no rentar-les mai directament sota l’aixeta, sinó fer-ho amb un pedaç humit ja que així el fruit es conservarà millor i no comptarà amb un excés d’humitat que tan sols ajudaria a accelerar el seu podriment.

La riquesa en vitamines -sobretot vitamina B1, B2 i B3-, així com en minerals i fibra fa que la figa sigui un aliment indicat per a combatre el restrenyiment, la fatiga, el reumatisme, la bronquitis i el refredat. Igualment, l’alt contingut de pectina el fa idoni per a la disminució del colesterol; tot i així, cal vigilar el seu consum ja que és un aliment amb un contingut de sucre a tenir en compte.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt