Tondre les ovelles: una festa
Tondre ovelles és una tasca molt pagesa i imprescindible pel benestar de les ovelles. Concretament a les finques de la Serra de Tramuntana, la cosa és diferent. Tot comença arreplegant el bestiar amb amics, pagesos veïnats de les altres finques i qualque ca per després, un cop arreplegades, (a moltes finques no basta ni un dia ni dos), es fa la tosa general. Molt sovint centenars d’ovelles.
No és lo mateix arreplegar una finca gran de muntanya que una finca petita ben tancada. En el primer cas es necessita molta ajuda i és un patir perquè per tot hi has d’anar per camí de cabra. En el segon cas, moltes vegades són olivars o petites finques més fàcils d’agombolar.
La llana
La llana és l’abric de les ovelles a l’hivern i amb el canvi de fred a calor, és necessari tondre-les. Un temps, fa anys, la llana tenia una preu alt perquè amb ella es feien moltes coses: coixins, matalassos i altres estris de roba. Ara però, el preu per quilo de llana és de 5 cèntims d’euro. Ja podem veure com han canviat les coses. A mode d’exemple, direm que temps passat es necessitaven cinc jornals de feina per pagar la llana per fer-se el primer matalàs de casat. Un home havia de fer cinc dies de feina i ara, ningú no la vol.
Tondre a la Possessió del Port
El cap de setmana passat, com cada any, una colla d’amics celebraren la festa del tondre al Port de Sóller. Entre feina i bauxa varen tondre les ovelles de la Possessió des Port. Uns cinquanta animals que necessitaven passar-los les tisores. La calor ja és aquí i les ovelles no es lleven i posen roba. Ho han de fer el homes i ho fan, a més, per evitar que les mosques vironeres, paparres… els passin malalties i infeccions pròpies d’aquest temps d’estiu. “Els animals han d’estar ben cuidats i si no els han de cuidar bé, val més no tenir-ne” afirma Sebastià Aguiló, un dels participants a la tosa.
Dins el grup hi havia de tot: tonedors professionals, tonedors pagesos i ajudants per arreplegar la llana, les eines, fermar els animals i dur les cerveses, element important dins aquestes bauxes. Entre altres hi eren, en Boni García, en Guillem “Gavardina”, que era el mestres de cerimònies, en Sebastià Aguiló, que segons ell era el menys expert, en Joan Castanyer, propietari dels animals, en Rafel “Caragol” i tants d’altres que seria impossible anomenar però que cada un d’ells tenia la seva feina encomanada.
Sebastià Aguiló destaca la importància de la colla d’ajudants i afirma que sense ells res de tot lo que han fet seria possible, començant per la feina i acabant pel suport d’intendència.
Amb tot, feren la tosa, marcaren els animals, normalment amb les inicials del seu propietari, en els cas que ens ocupa era J.C. i posaren els collars amb el picarol. El marcatge es fa amb pega una antiga mescla de quitrà rebaixat amb aigua ras, cera i altres productes que queda com una tinta damunt la llana. Serveix per saber de quina finca són i curiosament els mascles es marquen a l’esquerra i les femelles a la dreta. No tothom ho fa igual però, en general, aquest és el mètode, no escrit, però efectiu. D’aquesta manera quan es veu de lluny un animal, el pagès ja sap si és mascle o és femella. La saviesa pagesa que és, sense cap dubte, la més sàvia de totes.
Els anyells de més de dos anya ja duen collar. Són uns collars artesanals de lladroner i els picarols són de llautó fets artesanalment a Búger o a Campanet. Els picarols són el GPS de les ovelles per saber on es troben. Tot un ritual que val la pena conèixer i viure.
La festa del tondre
Segons Sebastià Aguiló, la festa del tondre ja és una festa tradicional com pugui esser la festa del veremar, batre… treballs que ja han deixat d’esser una feina per viure i s’han convertit en el manteniment de la pròpia tradició. Cada un la fa com vol i allà on vol però és un motiu de trobada d’amics amb una finalitat comuna: l’atenció a les ovelles.
És una festa perquè el tondre no es fa pel preu que té la llana, es fa per això, per mantenir les guardes i donar-los una millor comoditat per viure lo millor possible les diferents estacions de l’any. Segons el nostre interlocutor Sebastià Aguiló, “el berenar/dinar és imprescindible en un dia com aquest. Entre moltes altres coses vàrem fer cabrits fregits amb alls perquè la gent que participa no ho fa per doblers. La majoria, ho fan per passar un estona agradable i conservar les tradicions que mai s’haurien de perdre”.
