El raor, el darrer tresor de la Mediterrània
El mes de setembre és per a molts pescadors de la nostra comunitat una data anhelada, ja que suposa l’inici de la temporada de pesca del raor, un peix amant de les zones arenoses del nostre litoral que s’ha convertit en una de les peces més preuades per als amants de la pesca d’esbarjo.
Aquest petit animal és un dels darrers tresors que la mar Mediterrània encara conserva i per aquest motiu el Govern Balear va establir un període de veda per protegir-lo i per afavorir sobretot la seva reproducció, ja que s’havia documentat científicament una davallada progressiva en el nombre d’individus d’aquesta espècie d’ençà dels anys cinquanta.
El raor (Xyrichtys novacula), també anomenat rasó en alguns indrets de la nostra geografia, és un peix que forma part de la família dels làbrids, família que es caracteritza per l’aspecte comprimit dels seus membres.
Tant el nom científic com el nom vulgar fan referència a la semblança d’aquest peix amb un raor o navalla d’afaitar; de fet, el nom científic prové del grec i està format per “xiron” que significa navalla i per “ictis” que vol dir peix.
Les primeres aparicions del raor en tractats sobre pesca es donen a la “Naturalis Historia” de Plini el Vell, on l’anomena “novacula” -navalla- i constata que “és un peix que quan se’l toca fa olor a ferro”. A les Balears, el raor apareix documentat el XIV 1361 en documents referents a la comercialització del peix on ja se’n destaca la seva vàlua. Posteriorment és citat al llarg del segle XVIII en diferents llistats i catàlegs de peixos. Tot i això hauren d’esperar fins al segle XIX perquè aparegui en catàlegs científics, i no serà fins al segle XX quan es donaran a conèixer els primers estudis sobre la biologia d’aquesta espècie a les Illes.
Aquest peix es sol reconèixer per tenir el cos força comprimit lateralment i per presentar unes escates grosses. A més té el perfil cefàlic vertical amb uns ulls petits situats a la part superior del cap i una boca petita que crida l’atenció per la presència d’uns forts incisius que sobresurten de la boca. Pel que fa a la morfologia de les aletes, presenta una aleta dorsal llarga amb la part anterior baixa, essent l’aleta anal llarga i la caudal petita. Pel que fa referència a la coloració, solen ser de color gris rosat amb ratlles transversals blaves a la zona del cap, tenint el ventre blanquinós i les aletes rosades i blaves; en aquest aspecte, els exemplars mascles presenten una taca blava al ventre i el dors de color verdós, mentre que les femelles són més rosades.
Són hermafrodites
Aquesta espècie de peix és hermafrodita; és a dir, que va canviant de sexe segons sigui el seu cicle vital: neixen femella, però a mesura que creixen es van transformant gradualment en mascle.
El raor és un peix amant de les aigües càlides i temperades; per aquesta raó se sol localitzar al voltant de l’àrea mediterrània i atlàntica, essent especialment abundant a la zona meridional de la Mediterrània Occidental.
Es tracta d’un peix que prefereix un hàbitat bentònic per viure -és a dir, que viu als fons marins i no a la superfície-, essent les grans extensions d’arena fina i neta els seus llocs preferits. No sol ser, per tant, un peix gaire freqüent a la zona costanera de la Serra de Tramuntana i sí en el Llevant i Ponent d’aquesta illa.
Sol viure a fondàries que oscil.len entre els dos i els cinquanta metres, amb la particularitat que durant l’hivern viu a major fondària i durant l’estiu -època en què es reprodueix- s’aproxima més a la costa. El raor és l’únic làbrid que només apareix als fons arenosos.
És un peix que viu en petites comunitats formades per un sol mascle i vàries femelles, essent un animal molt territorial que no dubta en establir ferotges combats amb possibles mascles invasors del seu territori. S’alimenta de tot tipus d’invertebrats bentònics: mol.luscs, crustacis i equinoderms. Presenta la particularitat d’enterrar-se a l’arena per camuflar-se sempre que es sent amenaçat, entrant-hi de cap.
Peix blanc, delicat i exquisit
El raor és un peix blanc, de carn delicada, suau i exquisida al paladar, fet que l’ha convertit en l’estrella del món de la pesca recreativa a les Balears. El constant increment de les captures de raor -tant a nivell professional com a nivell recreatiu- va provocar un descens de les captures i la creació per part del Govern Balear d’un període de veda per tal de facilitar la recuperació de l’espècie.
Aquest període de veda abraça els mesos que van d’abril a agost, essent el període de pesca el que va entre dia 1 de setembre i el 31 de març. Aquest període de veda s’implantà l’any 2000 després que el Govern Balear iniciàs el 1996 uns estudis dedicats a seguir les poblacions balears d’aquesta espècie, que va constatar una reducció progressiva en la mida dels exemplars de raons des de fa una seixantena d’anys.
La temporada de pesca 2014/15 presenta la novetat de l’entrada en vigor del nou Decret-llei 34/2014 d’1 d’agost que regula la pesca recreativa i que obliga tothom de l’embarcació a tenir llicència de pesca. En aquest aspecte, aquest estiu hi ha hagut un increment en les inspeccions realitzades des dels estaments públics per fer respectar els períodes de veda. Convé recordar que el no respectar la veda està tipificat com una infracció greu i pot ser sancionat amb multes que poden arribar als 301 euros; malgrat tot, des de la conselleria s’ha volgut deixar palès el bon comportament dels pescadors en aquest sentit.
La pesca
El raor es pesca al volantí, d’un en un i és durant els mesos de setembre i octubre quan es dóna una major presència en la captura d’individus. Es tracta d’un peix d’activitat diürna, per tant sol menjar durant el dia; en conseqüència les millors hores per pescar-lo queden compreses entre les 7 i les 13 hores.
Un cop al plat, la millor i més senzilla manera d’assaborir un raor és fregit amb oli d’oliva i alls, sense escatar, acompanyat de patates fregides o una bona ensalada, tot i que hi ha qui el prefereix torrat a la graella.
En tractar-se d’un peix constituït per un 80% d’aigua aporta molt poques calories i a la vegada és ric en proteïnes per mor de la tendra vaina conjuntiva que embolcalla els seus músculs. A més conté un baix contingut en greixos que són cardiosaludables i és un aliment que aporta fòsfor, iode, calci, magnesi, potassi, seleni i vitamina B.
Totes aquestes raons fan que el raor sigui -amb raó, valga-li l’expressió- el rei de la pesca de les acaballes de l’estiu: un petit peix que viu als fons arenosos del nostre litoral i que acaba essent -com tots els ésser vius que l’habiten- un clar exemple dels valors naturals i biològics d’un territori que malgrat els nombrosos canvis que l’assetgen no podem córrer el risc de perdre.