Coa de cavall, remeis amb caràcter prehistòric

Tal vegada una de les herbes remeieres més eficaces de l’herbolari balear sigui -per contra- una de les més desconegudes per al gran públic en general. Es tracta de la coa de cavall, més concretament de la varietat coa de cavall petita, una herba força utilitzada per alleugerir algunes de les dolències més habituals dels habitants de la nostra comunitat, però que no compta amb la popularitat d’altres herbes com el romaní, el fonoll o la camamil.la.

La coa de cavall petita, també coneguda en alguns indrets de Mallorca com a coa de rossí (Equisetum arvense) és una planta molt primitiva , emparentada amb les falgueres -de fet són plantes sense flors ni fruits, com les falgueres- de les quals se’n coneixen unes cinquanta espècies en tot el món, la majoria d’elles originàries de l’hemisferi nord.

La família de les Equisetaceae fou molt important durant el Carbonífer i part del Permià, període geològic del Paleozoic que es donà fa 300 milions d’anys. Curiosament durant aquest període, individus d’aquesta família varen arribar a assolir més de trenta metres d’alçada.

Aquest herbei és una planta perenne amb rizoma que es caracteritza sobretot per les seves tiges erectes que poden ser de dos tipus: les tiges fèrtils i les estèrils. Les tiges fèrtils són de color blanquinós o rogenc i solen sortir a finals d’hivern o començament de primavera. No són ramificades, no solen sobrepassar els trenta centímetres d’alçada, acabant en una caputxa anomenada estròbil o pinya -una estructura basada en un eix terminal, al voltant del qual es despleguen fulles reproductives amb una disposició generalment helicoïdal-; és en l’estròbil on es situen els esporangis -òrgan reproductor que té la funció de produir i emmagatzemar les espores. Per la seva banda, les tiges estèrils són més gruixades però menys massisses que les fèrtils; també són més altes -poden arribar als seixanta centímetres d’alçada- i estan formades per un conjunt d’estructures cilíndriques anomenades verticils progressivament més prims i imbricats uns dins els altres.

Herba remeiera

De fet, la consideració d’herba remeiera de la coa de cavall gràcies a les seves múltiples aplicacions medicinals ha acabant eclipsant la consideració històrica de mala herba d’aquest vegetal, que tradicionalment era considerada gairebé una plaga per als pagesos que s’hi havien d’enfrontar sobretot per tres motius: d’un costat, sol infestar grans parcel.les de terreny; d’altra banda, és molt mala d’eliminar ja que es tracta d’una planta perenne; i, finalment, la seva propagació gràcies a l’efecte del vent que escampa les seves espores és molt efectiva.     

Sumades a aquestes consideracions, convé tenir present que en ser una planta amb un rizoma profund -tipus de tija subterrània que creix horitzontalment i que cap amunt emet branques i cap avall arrels- és molt mal d’eliminar llaurant, essent també molt resistent als herbicides ja que és una planta que es troba molt allunyada de les plantes amb flors per a les quals han estat creats els productes agroquímics.

A nivell anecdòtic, cal recordar que antigament es solien menjar les tiges fèrtils de la cua de cavall com si fossin espàrrecs; tradicionalment també es feien fregalls de les tiges estèrils per netejar utensilis d’estany. Les tiges estèrils són les que gaudeixen de múltiples propietats medicinals, i convé recol.lectar-les durant l’estiu, assecant-les al sol i guardant-les en un recipient sec i net.

Aquesta planta necessita la humitat que li proporcionen fonts i corrents d’aigua per poder desenvolupar-se en condicions òptimes. A la nostra comunitat, tan sols es troba la coa de cavall a l’illa de Mallorca, romanent les illes menors exemptes. L’hàbitat idoni per al creixement d’aquesta herba remeiera s’ha de situar per tant devora torrents, voreres de parets humides i zones ombrejades i humides properes a síquies i torrentons.

D’entre les moltes virtuts medicinals que es poden atribuir a la coa de cavall, la principal és la que fa referència al seu potencial com a diürètic, efecte que es veu potenciat per la presència d’equisetonina entre els components d’aquesta herba. Aquest potencial diürètic fa que la coa de cavall sigui un dels millors depuratius per a l’obesitat, excés d’àcid úric, l’artritis o la gota. En aquest aspecte, es recomana realitzar una decocció de trenta minuts de cent grams de planta seca per litre d’aigua; i prendre’n un parell de tasses al dia per aconseguir uns bons resultats.

Elevat contingut en silici

Però les propietats d’aquest herbei no s’aturen aquí, sinó que el seu alt contingut en silici li atorguen propietats regeneradores dels teixits gràcies al manteniment del col.làgen que proporciona resistència a la tensió i flexibilitat als teixits en qüestió.

Igualment és molt indicada per a l’augment de les defenses inespecífiques de l’organisme; i l’alt contingut en tanins la fan idònia com a astringent, antidiarreic i cicatritzant.

Popularment, també ha estat utilitzada la coa de cavall com un bon remei per detenir hemorràgies i per tractar les regles massa abundants, essent també utilitzada per al tractament extern de les hemorroides –se n’havien de fer rentats amb una decocció de seixanta grams de planta seca per litres d’aigua. En l’apartat de cultura popular, es sol tenir per cert que perquè les decoccions de coa de cavall tenguin èxit s’han de fer amb aigua de pluja o de font, en cap cas amb aigua potabilitzada.

Finalment, on excel.leix la coa de cavall és en la cura del cabell ja que no tan sols afavoreix el seu creixement –prevenint la calvície-, sinó que també ajuda a la desaparició de la caspa i actua en benefici de les ungles, ja que els enforteix i endureix.

L’alt contingut en silici d’aquest vegetal fa que sigui considerat com un autèntic dinamitzador del creixement dels vegetals que es veuen afectats pel seu contacte, d’aquí que l’agricultura ecològica utilitzi tiges estèrils com a remei natural contra fongs i plagues ja que el silici reforça els teixits cel.lulars de les plantes i dificulta que els fongs s’hi instal.lin.

Per fer-ne purí

Per elaborar purí –fems líquid- a base de coa de cavall es pot fer de dues maneres: amb la fulla fresca o amb la fulla assecada.

Per obtenir purí amb planta fresca haurem de macerar un quilo de fulla fresca per deu litres d’aigua durant 24 hores; passat aquest temps, haurem de posar-ho a bullir durant vint minuts a poc foc; per després colar-ho i reservar-ho. Les aplicacions s’hauran de fer diluint una part del preparat en quatre d’aigua.

Si volem fer el purí amb fulla seca farem el següent: posarem a bullir cinquanta grams d’herba seca durant una hora en cinc litres d’aigua; ho deixarem infusionar durant una nit per després colar-ho i aplicar en una proporció del 20%. El purí restant s’haurà de guardar en pots opacs, vigilant que els recipients estiguin el màxim de plens per evitar que hi hagi el mínim oxigen possible. Convé guardar-lo en un lloc fresc i sec, on no hi toqui el sol i a una temperatura estable. En aquestes condicions aquest purí pot durar fins a un any.

Curiosament aquests purins també serveixen com a eficaç repel.lent d’insectes, a més de com a dinamitzador del creixement i per a combatre els fongs.

La coa de cavall posa de manifest com pot ser d’útil una planta gairebé insignificant que ja des de l’albada de la història ha acompanyat l’ésser humà en el seu devenir, una planta que malgrat la seva petitesa s’ha mostrat grandiosa alhora d’oferir possibilitats i alternatives a moltes de les malalties que sovint acompanyen  la humanitat.