Ara llegint
Búger, un poble de tradicions

Búger, un poble de tradicions

Probablement, el topònim de Búger és preromà, però diu Antoni Maria Alcover que en el “Llibre del Repartiment” de Mallorca es documenta l’alqueria “Buar dun rahal Algehel”, que significa “pare del veí”. El terme de Búger està a la Mallorca septentrional, a la zona de transició entre el Raiguer i el Pla, situat entre els termes de Campanet a Tramuntana; Sa Pobla, a Llevant; Inca, a Migjorn; Selva, a Ponent.

El conjunt de turons del terme ha acollit les successives ocupacions humanes. S’hi localitzaven hipogeus i poblats del període talaiòtic, l’alqueria islàmica, les principals possessions de la conquesta de Jaume I i la consolidació de la vila de Búger.

Al terme de Búger no hi ha cap curs permanent. Els corrents d’aigües superficials que hi ha tenen escorrentia esporàdica i s’alimenten bàsicament a partir del desguassament superficial. La irregularitat i la manca de cabal dels torrents existents es veu afavorida tant per l’eixut de l’estiu mediterrani com també per la naturalesa del terreny, en el qual hi predominen litologies calcàries permeables.

El torrent de Massanella, també anomenat de Búger al seu pas pel terme, neix a Escorca, al vessant meridional del massís del puig de Massanella. El seu recorregut de 24 quilòmetres i presenta trams ben diferenciats.

Quan ens aturam a contemplar l’entorn que envolta el nucli urbà de Búger un tot d’una s’adona de la varietat que ofereix. Dins el terme es troben gran part dels paisatges que caracteritzen l’illa reunits en un espai certament petit, unes 800 hectàrees. S’hi ajunten els típics conreus de cereals i de fruiters de secà amb els conreus de reguiu, els boscs de pins i els d’alzines, la garrigua i fins i tot vegetació de ribera gràcies als dos torrents que creuen el terme.

El bosc de Son Alemany és una massa de pi i alzina amb domini d’una o altra espècie segons el lloc on ens trobem: cap al nord predominen les alzines i cap a migjorn els pins. També hi trobam el bosc de Son Genet, que és un pur alzinar en relatiu bon estat de conservació, amb una bona densitat d’alzines. Per altra banda, el bosc de sa Torrentera és d’especial rellevància per la seva extensió i pels seus valors ecològics. És un alzinar no molt dens i pobre en sotabosc. El bosquet de ses Planes és una zona de bosquets, vora al bosc de sa Torrentera, gairebé monoespecífics, amb un aspecte ombrívol, relativament ben conservat.

Una vegada més els problemes que afecten aquests boscs deriven de la manca de gestió adient i de la sequera dels darrers anys, que afavoreixen plagues com la del banyarriquer. L’explotació humana s’hi evidencia amb la presència de construccions com parets, solls i alguna sitja.

La història

El segle XVI és una època de gran augment demogràfic a Búger. Al llarg de la segona meitat de la centúria, aquest augment va lligat amb l’establiment de la comuna des Revellar en trasts per fer-hi cases.

Així, el 1572, el Consell de la vila de Campanet tractava “en lo lloc de Búger se son dats o presos per certs lo trasts per fer cases”. El 1598 es documenta la plaça de Búger, guarnida aleshores amb un lledoner. Per aquesta mateixa època, Búger comptava amb botiga pròpia on es venia blat, i també s’havia millorat el proveïment d’aigua, amb l’adob del pou nou.

La milícia de Búger que havia de contribuir a la defensa de la costa en cas d’atacs corsaris queda documentada l’any 1596 amb Joan Navarro, tamborer de la bandera de la vila de Búger. L’any 1579 havia estat nomenat batle de Campanet el bugerró Antoni Torrents. Aquest, en lloc de tenir la cort municipal a Campanet, com era costum, la tenia a Búger. Aquesta actuació prest generà les protestes entre els campaneters.

Els conflictes sobre els drets feudals també foren habituals a Búger. Al final del segle XVI, Joanot Desbrull volgué capbrevar diverses vegades les comunes des Revellar de Búger.

Un dels carrers de Búger (Foto: J. Serra)

Al mig de la plaça hi ha una font o brollador amb la representació del símbol de Búger, una espelma o bugia que evoca el nom del poble. A la part nord de la plaça trobam l’edifici de la casa consistorial o ajuntament, també anomenada la sala. És un edifici regionalista inaugurat el 1952. Presenta tres plantes d’alçat, segons l’estructura dels casals típics mallorquins. El portal és de llinda, amb unes senzilles motllures com a capitells, situat a la part dreta de la façana, mentre que a l’esquerra s’hi obren dues finestres. El primer pis, a manera de planta noble, mostra un balcó corregut, amb tres finestres balconeres, de les quals la central presenta una decoració neobarroca, amb frontó corbat coronat per l’escut de Búger.

Passejant pel poble també hi trobam la creu del Sant Crist o de can Perico és al carrer Major (número 11), en el mur exterior de la casa dita de can Perico o can Perico Beia; només conserva el tambor i la creu pròpiament dita, sense base ni pilar de sosteniment. És d’estil barroc, i pot datar de la segona meitat del segle XVII o de principis del segle XVIII.

El capitell o tambor és de secció octogonal amb vuit figures dins fornícules, molt deteriorades i decorades amb veneres i separades per columnes helicoïdals, amb abundant decoració de fulles d’acant. La creu és llatina, de braços rectes amb terminacions en rosetes florals i decoració vegetal en els braços; una gran part del braç longitudinal sembla haver estat restaurada.

La iconografia de la creu mostra en l’anvers el relleu d’un Crist encreuat amb les cames mutilades, mentre el revers es troba ocult pel mur. Antigament les processons es reunien davant aquesta creu.

El carrer dels Molins

Sortint de l’església pel lateral del temple arribam a la plaça de Sant Pere, amb bona vista cap a la Serra de Tramuntana. Continuam cap al llevant, pel carrer de Vicenç Palleres, que ens deixa en el carrer dels Molins, on trobarem el conjunt de molins de vent fariners que el 1730 es documenten amb el nom de Molins de les Comunes. El febrer de 2002 foren declarats Bé Catalogat.

Per exemple, el molí d’en Pere Petit (carrer dels Molins, 46) té la torre sencera i la base habitatge de planta quadrada, de dues plantes. Conserva part de l’estructura interior de fusta i una part del caparrot, a l’exterior. Té portal rodó i restes d’una fornícula convertida en rellotge de sol. El 1683 era propietat de Pere Siquier “Petit” de la família del qual prengué el nom.

El molí de Cas Rector (carrer dels Molins, 36) presenta una torre de secció circular i una base habitatge de planta irregular, amb portal de llinda i l’interior amb coberta de voltes de canó. Té una escala exterior que puja a l’envelador: des d’ell, un portalet de llinda d’una peça de pedra amb el relleu d’una creueta permet l’accés a la torre, que té a l’interior una escala de caragol que puja a un primer sostre i desprès a un segon amb dues jàsseres de fusta d’alzina sense devastar, que aguantaven l’enginy de moldre.

Coincidint amb la fira de maig de Sineu era costum que els bugerrons hi anassin, seguint la ruta del camí conegut com de Llubí o de Sineu, a vendre picarols, culleres, vencisos, cullerots i forquetes de fusta, que era l’artesania típica i característica de Búger.

Així mateix, els pagesos aprofitaven per comprar eines i diversos estris per al camp i els pastors feien barrina amb els porcs, ovelles, xotets i altre ramat. L’horabaixa, tots els qui no podien anar a la fira es reunien al bosquet de cas Pobil, vorejant la síquia que encara duia aigua en el mes de maig. S’hi acudia amb molta il.lusió per recollir tot tipus de sorpreses, llepolies, avellanes, caramels que duien de la fira els adults, els padrins, els jais. Els més jovenets esperaven també un siurell.

La Parròquia de Sant Pere

Al final del carrer Major s’alça l’església parroquial de Sant Pere. L’any 1563, Miquel Tortella en nom dels habitadors de Búger, féu al bisbe de Mallorca Diego de Arnedo una súplica per poder erigir un temple. El 14 de febrer d’aquell any el bisbat donava llicència perquè en el lloc de Búger es pogués edificar una església, perquè els bugerrons aleshores havien d’anar a Campanet i a Sa Pobla.

Les obres acabaren el 1576, essent bisbe de Mallorca Joan Vic i Manrique de Lara. Ara bé, l’actual temple així com el podem admirar avui en dia es bastí entre els anys 1694 i 1718 impulsat pel vicari Vicenç Palleres Estrany. L’església antiga amenaçava ruïna i havia quedada petita.

A les obres del nou edifici religiós hi participaren tots els habitants de Búger que havien obtingut els permisos de la diòcesi per treballar els diumenges i festes. L’any 1821 es traslladà l’orgue del convent dels Mínims de Campos a Búger. El 1913, tot just ha fet cent anys, la vicaria fou erigida en parròquia i el primer rector fou Guillem Mascaró Boades (1913 – 1937).

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt