Ara llegint
Trescant pel cor de Mallorca

Trescant pel cor de Mallorca

Un dels majors atractius de la major de les Balears resideix en la capacitat que té de sorprendre a tot aquell que s’aventuri a descobrir-la gràcies a la varietat i singularitat de la seva orografia, una orografia que va des dels paisatges de somni dels penya-segats de la Serra de Tramuntana a les platges paradisíaques del Llevant, passant pels innombrables racons bucòlics que el cor de l’illa amaga a la vista de la major part dels turistes que any rere any visiten Mallorca a la recerca d’uns espais publicitats que solen tenir com a potencial client un turisme encaminat a gaudir gairebé en exclusiva del sol i platja i que, per tant, deixa passar l’oportunitat de descobrir la veritable autenticitat d’una illa que supera en escreix els mites publicitaris.

Precisament les noves tendències culturals encaminades a potenciar i difondre el que s’anomena slow-life -la vida a pas lent- estan enfocades precisament en produir un canvi d’hàbits de vida on la qualitat de les experiències viscudes sempre serà més ben valorada que no la quantitat. La filosofia slow, en aquest aspecte, aposta per una revisió de conductes tan bàsiques com l’alimentació, el lleure o el descans, on ha de prevaler el gaudi de les coses a base de viure les experiències a ritme lent: en aquest sentit cal destacar la màxima filosòfica que diu que “viure de pressa no és viure, sinó sobreviure”.

Més que no una tendència, la filosofia slow representa tot un estil de vida que té un dels seus principals eixos en la desacceleració com a mètode per assolir la felicitat. I és en base a aquest precepte que el darrer llibre del polifacètic Tomàs Vibot excel•leix, ja que a través d’aquest volum el divulgador cultural ens proposa una sèrie de recorreguts pel cor de Mallorca, però de la Mallorca dels mallorquins, una Mallorca allunyada precisament dels famosos circuits turístics massius.

“Mallorca Interior. 15 rutes pel cor illenc. Volum II” és una aportació de Tomàs Vibot vers el coneixement de la realitat autèntica de l’illa de Mallorca, un volum on els quinze itineraris presentats s’allunyen dels grans circuits -no només pel que ateny al turisme de masses sinó també als grans circuits senderistes de l’illa- per endinsar-nos en la Mallorca profunda.

Una vegada més, Tomàs Vibot -sens dubte, un dels millors comunicadors i coneixedors de la realitat balear- proposa al lector la descoberta conscient d’una realitat illenca fortament arrelada als usos pagesos de la nostra comunitat on elements etnogràfics com pous i aljubs combinen a la perfecció amb elements més transcendents -són varis els santuaris que es visiten en aquest volum- i amb retalls de rondalles i llegendes per oferir al lector -i molt més encara a qui s’atreveixi a realitzar alguns dels itineraris proposats- una visita a racons força desconeguts de la nostra geografia, però que gaudeixen de l’autenticitat dels espais que fan de la senzillesa i la quietud el seu major atractiu. Vibot aconsegueix a través d’aquests quinze recorreguts una aproximació a una realitat mallorquina on la perseverança de vells costums i la llunyania dels circuits comercials de l’era turística han provocat que aquests indrets hagin esdevengut escenaris privilegiats per mantenir a recer l’autenticitat d’una illa que sovint passa desapercebuda a la mirada de la major part dels seus visitants.

La base d’aquest volum rau en la realització d’una sèrie de caminades -més que no grans excursions, sempre atenent a la seva durada, no a la seva bellesa- que permetran a l’agosarat que les realitzi iniciar un procés de desconnexió de les seves rutines habituals i a base d’un ritme pausat -el propi de la caminada- li permetrà iniciar un procés d’humanització que li facilitarà poder entrar en contacte amb una realitat autèntica, ben segur, allunyada de la seva realitat diària.

Com diu el mateix Vibot “…caminar per fora vila, ens pot porta a compenetrar-nos amb les sensacions que encara emet la nostra illa i, a més, arrelar-nos-hi…”. Hi pot haver objectiu més bell i grandiós en una caminada?

Les caminades pel cor de Mallorca al ritme slow que ens proposa Vibot aportaran a qui les digui a terme no només la possibilitat d’entrar en contacte amb una realitat desconeguda sinó també el fet d’entrar en un nou procés vital on la calma i l’assaboriment de noves sensacions el duran a pensar i sentir d’una nova manera ja que el ritme de la passa en llibertat i tranquil•litat durà aparellada una necessitat essencial de “con-viure” amb la natura i, sobretot, la necessitat d’aprendre a escoltar-la.

Aquestes caminades vibotianes ofereixen també la possibilitat d’aprendre a mirar la realitat mallorquina des d’una nova perspectiva: amb calma i de manera conscient. Es tracta d’una mirada allunyada de mòbils i pantalles que ens fa mantenir gairebé totalment el cap acalat. Es tracta d’una mirada ampla i oberta al món que ens envolta per tal de captar-ne la seva essència: una mirada que un cop finalitzada la caminada permetrà comprovar que “hem estat” a certs indrets en lloc de només “haver-hi passat”.
La presa de consciència que aportaran aquestes petites excursions contenen, també, la possibilitat de posar a prova la nostra capacitat auditiva ja que seran nombrosos els ítems que trobarem al nostre pas en aquest aspecte i que permetran el gaudi de l’anomenada “sonoritat del silenci”, una capacitat que la vida urbana ha pràcticament eliminat de la nostra existència.

Un dels plaers que duran acompanyades aquestes caminades ve associat amb la descoberta de tota una sèrie de petits santuaris o oratoris que aniran sortint al pas del caminant i que permetran comprovar quina era la realitat social de la nostra illa en èpoques pretèrites al boom turístic i que posen de manifest el fort arrelament cristià de la pagesia mallorquina.

Aquests oratoris solen ser d’escasses dimensions -tot depenent de l’arrelament popular que tengueren al seu temps-, però no deixen de ser espais on la contemplació del paisatge i la tranquil•litat que transmeten els converteix en autèntics santuaris per a una vida plenament conscient amb els ritmes naturals i, en conseqüència, altament idonis per a l’slow-life, posant de relleu que la seva càrrega espiritual i de consciència supera qualsevol dels dogmes filosòfics imperants en cada època.

Tant és així que en aquests quinze recorreguts es poden visitar el Puig de Santa Magdalena a Inca -un oratori ja documentat el 1240 que és una perfecta talaia per contemplar els voltants d’Inca-; el santuari de Bonany a Vilafranca -un conjunt d’estil historicista amb arrels neobarroques, bastit entre 1920 i 1925 sobre un temple barroc del segle XVII que és conegut a l’indret com la catedral de la Muntanya-, o el Santuari de Consolació a Santanyí -un santuari ja datat el 1523 on destaca la capella de Santa Escolàstica i el retaule datat el 1646.

Com no podia ser d’altra manera, l’aigua -sens dubte, el bé més preuat de la nostra comunitat- es fa present al llarg de nombrosos recorreguts sota l’aparença de la més variada fesomia, posant de relleu la seva importància a través d’elements etnogràfics com pous, safareigs, canals o cisternes.

Camina, caminaràs… es pot visitar la marjal poblera amb les seves terres conrades i els vells molins aiguaders amb llurs basses on la influència de l’albufera hi és ben manifesta a través dels seus canals i masses compactes de canyar; la sínia de Costitx que ens remunta al passat islàmic; els safareigs de Sant Joan a l’itinerari de la Costa dels Alens o el Pou del Rei al costat del camí del Puig Gros en la caminada cap a Consolació.
Tots aquests elements etnogràfics ajuden a copsar la importància transcendental de què gaudia l’aigua -i encara en gaudeix- al cor de l’illa, sobretot en zones allunyades de rieres i fonts on la presència de l’aigua era sinònim de vida i civilització.

Són molts els al•licients que encomanen la lectura d’aquest nou volum de Tomàs Vibot, però el que sens dubte més destaca de la nova aportació al món editorial illenc resideix en la nova mirada a la realitat que ens envolta: una mirada més pausada, reflexiva i -com no podia ser d’altra manera- més lúcida.

La mirada de Vibot sobre el cor de Mallorca aconsegueix durant aquest dies de confinament un resultat inesperat ja que ens fa més avinent la manca de sensibilitat que sovint tenim vers la realitat que ens envolta. Una manca de sensibilitat que acaba afectant totes les nostres actuacions, convertint-nos en éssers deslligats del nostre entorn i abocats a unes realitats virtuals -a base de pantalletes i xarxes socials- que ens allunyen del nostre llegat pretèrit i que acaba abocant-nos a un futur desesperançador.
Cal un canvi d’estil de vida i tant el confinament com la lectura de l’obra de Tomàs Vibot ens hi conviden directament, fent-nos palesa la manca de sensibilitat que sovint tenim en el nostre dia a dia vers la realitat que ens envolta, una realitat que a través de les caminades proposades ens poden dur a un cúmul de vivències que ens faran assaborir una realitat mallorquina que fins a la data ens havia passat desapercebuda als nostres ulls. Cal aprendre a mirar de manera diferent el que ens envolta: d’una manera més pausada, més conscient i més autèntica. Mil gràcies per la teva mirada, Tomàs!

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt